Andrés Pachón


Andrés Pachón neix el 1985 a Madrid, actualment viu entre Porto (Portugal) i Madrid. Des de l'any 2010 és representat per la Galeria Angeles Baños de Badajoz, on realitza la seva primera individual el 2012.

Ha participat en fires internacionals com JustMad 4, on va ser finalista al premi JustMag a millor artista emergent, ARCOmadrid 2014 on va ser Premi d'art electrònic ARCOmadrid / BEEP pel projecte Tropologías II, Art15 London o Volta 11 a Basel.

Des de 2013 ha exposat de manera individual a Centres d'Art i galeries, com les exposicions Tropologías I al Centre d'Art Alcobendas, Móviles inmutables a La New Gallery o Tropologías al Museu Nacional d'Antropologia de Madrid.

De manera col·lectiva ha format part de Colonia Apócrifa al MUSAC, Reencontres Internationales. New cinema and contemporary art 2014, en Gaîté Lyrique / Palais de Tòquio a París i VIVA Collections on Tour 2013 al Museu Lázaro Galdiano, Madrid.

El 2015 va ser becat per Transvisiones: Alcobendas, desenvolupant una residència al Centre de la Imatge del Perú, Lima.

Alguns dels seus projectes, com Taxidèrmia o In Memoriam han estat publicats en diverses revistes i llibres d'interès, com el nombre P de la revista MATADOR (La Fàbrica, 2014), o el llibre Arte español contemporáneo. 1992-2013 (La Fábrica, 2013).

Statement

En els seus treballs Andrés Pachón escenifica com la nostra realitat social es basa sobre un suport fictici, conformat per l'imaginari mediàtic i cultural, amb les seves fantasies i mites. Per a fer-ho realitza modificacions infogràfiques sobre material videogràfic i fotogràfic, tant propi com aliè, plantejant a l'espectador un joc en el qual aquest ha de discernir i reconèixer les diferents ficcions que estructuren la nostra realitat.

En els últims anys ha bolcat els seus interessos en l'antropologia i l'etnografia, mostrant les construccions i ficcions d'aquells estudis que se suposen verídics, objectius. Els seus projectes Ombras de Nova Guinea, Dioramas, Korobu o Tropologías són un clar exemple d'aquesta manera de treballar. A través d'intervencions sobre el material original busca assenyalar la fantasia continguda en l'imaginari occidental d'un món exòtic i tribal, que avui dia perdura en el nostre inconscient col·lectiu.

Les imatges resultants dels projectes d'Andrés Pachón es presenten com un nou document que qüestiona el realisme documental, el document del document que s'esvaeix. L'ambivalència de la fotografia i del vídeo, la seva capacitat per documentar, evidenciar o mentir han ajudat a la construcció d'estereotips, mons i personatges exòtics, en l'existència crèiem cegament gràcies a la "objectivitat" del document audiovisual, se'ns mostren com una fantasia construïda amb ingenuïtat.