A través d'un sistema obtingut de l'animació clàssica, com és la rotoscòpia —en la qual es van calcant en dibuix una successió de fotogrames— aplicada digitalment, l'autor posa ombra als personatges i elements de diferents fragments del documental de Robert Gardner Dead Birds (1964) sobre la ignota tribu Dani en Nova Guinea. L'element que recull l'ombra es converteix en teló de fons, diaporama o una dolenta retroprojecció (ja que hi ha taques). Amb aquesta senzilla acció aconsegueix separar el fons de la figura, la persona o els elements, que es distancien del seu context, situant-los davant un decorat, una ficció. Si bé la pel·lícula original va ser durament criticada en els cercles antropològics, per mancar d'una credibilitat objectiva, a través d'aquesta acció és traslladada al màxim artifici de la representació teatralitzada. Un desmuntatge documental que remou el discurs original alterant-ho, creant sobre la textura del cel·luloide antic, amb un color degradat, una petjada del que va poder estar aquí i que reforça la circumstància de l'evocació. Aquesta distància creada permet observar la fascinació etnogràfica com una caça d'indicis del que encara no ha estat descobert ni explotat per ser gaudit en la comoditat de la sala de projecció.