Barcelona, 1947. Després de formar-se a la Facultat de Belles arts a Barcelona i Madrid, a finals dels anys dels seixanta s'inicia en la pràctica pictòrica, centrant-se ja en les nocions d'espai, geometrització i gestualitat com a elements clau del seu llenguatge no figuratiu. Als setanta, la seva pràctica objectual, minimalista i els poemes visuals conviuen amb l'audiovisual, tot creant escultures, objectes i instal·lacions sovint mediatitzades per projeccions de vídeo. Implicat en el moviment conceptual, forma part del Col·lectiu G i participa en diverses mostres d'art.

És considerat un dels pioners en l'àmbit del vídeo experimental i la instal·lació multimèdia, combinant aquest treballs amb peces de caràcter objectual i d'acció. Amb una obra d'arrel minimalista, tant en les seves propostes pictòriques com en les seves produccions audiovisuals explora la noció de l'espai i les seves dimensions possibles, guiat per l'interès en idees de variació, transformació, composició i memòria, sempre vinculades a la relació espaial. Entre les seves produccions audiovisuals destaquen Transformacions  (1975), Homenatge a Erik Satie (1976) i Tres temps (1979), les quals formen part de l'arxiu Hamaca, així com d'altres posteriors com a Sobre vidre (1987).

Els seus treballs s'han presentat en espais clau del circuit artístic de les dècades ’setanta i vuitanta, com la Petite Galerie de Lleida (1972), l'Institut del Teatre de Barcelona (1975), la Galeria Ciento (1976) i la Galeria G (1976) de Barcelona, la Fundació Joan Miró (1976 i 1979) i la sala Metrònom de Barcelona (1981). També destaca la seva participació en les biennals de Sao Paulo (1981) i París (1982), i en mostres com World Wide Vídeo Festival, (Kijhuis, la Haia, 1986), el Palau de la Virreina de Barcelona (1991), Fuego del sur (Museum Fridericanum, Kassel, 1992), la II Biennal de la imatge en moviment (MNCARS, Madrid, 1992), la retrospectiva d'audiovisual català Fora de camp (Metrònom, 1999) o la monogràfica Metàfora (Centre d’Art Santa Mònica, 2000).