Eugeni Bonet (Barcelona 1954) toca diverses tecles en vídeo, cinema i mitjans digitals. Des dels anys setanta, la seva activitat s’ha desenvolupat entre la reflexió i la pràctica, i entre el marc de les arts visuals i els de la imatge en moviment.

La seva obra de creació s’estén de les filmescultures i peces de projeccions múltiples dels anys setanta al film 133 (1978-1979, amb Eugènia Balcells), en la intersecció entre el cinema estructural i les pràctiques del found footage; d’assaigs vídeo/altertelevisius com Duchamp (retard en vídeo) (1986-1987) i Lecturæs de Cirlot (1997-1998) al retorn als orígens que suposen les instal·lacions multipantalla Usession (2002) i The Perception of Doors (2014); i, finalment, als llargmetratges Tira tu reloj al agua (Variaciones sobre una cinegrafía intuida de José Val del Omar) (2003-2004) i eGolem (2007), aquest últim també concebut per a una futura versió en línia. Alterna aquests projectes amb altres execucions més ràpides i en formats breus, sovint a partir d’imatges trobades i reciclades.

Coautor de dos llibres que esdevingueren sengles obres de referència, En torno al Vídeo (1980, amb reimpressions el 1984 i el 2010) i Práctica fílmica y vanguardia artística en España, 1925-1981 (1983), a més ha compilat com a editor els diversos catàlegs de les exposicions i programacions audiovisuals –moltes de les quals itinerants– que ha comissariat per a diversos museus, centres i esdeveniments.

Entre aquestes hom pot destacar: Desmontaje: film, vídeo/apropiación, reciclaje (1993), Señales de vídeo: aspectos de la videocreación española de los últimos años (1995-1997), El cine calculado (1999-2001), Movimiento aparente: la invitación al viaje inmóvil en las tecnologías ubicuas del tiempo, la imagen y la pantalla (2000), Comer o no Comer, o las relaciones del arte con la comida en el siglo XX (2002, con Darío Corbeira y Carlos Jiménez), Próximamente en esta pantalla: el cine letrista, entre la discrepancia y la sublevación (2005, con Eduard Escoffet), Gustavo Romano. Sabotaje en la máquina abstracta (2008) i Desbordamiento de Val del Omar (2010-2011).

Com a docent, fou professor associat a la facultat de Belles Arts de l’Universitat de Barcelona (1999-2003) i dirigí un postgrau en videoart i aplicacions a les artes de l’espectacle, per a l’Universitat Ramon Llull en associació amb el MACBA (2005-2006), a més de participar en nombrosos seminaris, cursos, simposis i altres activitats acadèmiques.

El 2014, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) li dedicà una exposició que, sota el títol L’ull escolta. El ojo escucha. Eugeni Bonet: pantallas, proyecciones, escritos, ha reflectit la seva triple activitat com artista, curador i escriptor, acompanyada per l’edició del llibre recopilatori Escritos de vista y oído.