Barcelona, 1966. Fotògraf errant i poeta del cinema, fundador del Armadillo Productions a Nova York, conservador de cel·luloides i fotografia a la selva tropical xiapaneca i d'allí a regidor del festival OVNI a Barcelona, entre moltes altres coses: ell és, en totes les seves encarnacions, un observador del món amb compromís poètic. La seva biografia es podria mesurar en quilòmetres, si tenim en compte el sentiment d’un artista inquiet i curiós per descobrir llocs, persones i, la qual cosa és més important, a ell mateix. No és casual que la seva primera exposició fotogràfica tingués com a títol «Perpetual Movement». Quan, per accident, treballa amb Jonas Mekas, canvia la càmera de fotos per una càmera de vídeo, i càmera en mà, es dedica a viatjar per deserts, selves i altres llocs desolats.
L'obra de Lluís Escartín és una composició sense partitura, una obra que trenca amb els formulismes de la videocreació local. Traspua la dolorosa experiència de buscar l'autenticitat. És el compromís analític de fer visible el que, obstinadament, la societat fa invisible.
