Hamacaonline

Catàleg

Notícies

GRAN PANTALLA: Per què són tan cars els llibres a Kiev?

16 de novembre de 2012

El proper dimarts 20 de Novembre presentem el programa Per què són tan cars els llibres a Kíev? L'experiència narrada i el registre audiovisual comissariat per David Armengol, qui farà una breu introducció del mateix. La cita és a les 20.30 als Cinemes Maldà, C/ Pi 5 Barcelona.

Us esperem!

Per què són tan cars els llibres a Kíev? L'experiència narrada i el registre audiovisual

Segons compta Walter Benjamin a "El narrador", Per què són tan cars els llibres a Kíev? va ser el títol escollit per Nikolai Leskov (1831-18395) per presentar els seus primers escrits. Un compendi de relats breus ambientats en la seva Rússia natal que, narrats sempre des de la vivència i el coneixement directe, s'aproximen més a la figura del cronista (aquell que narra a partir del conegut) que a la del novel·lista; aquell que té la capacitat d'inventar històries al marge de l'experiència.

Prenent com a punt de partida la pèrdua del valor de l'experiència de la qual parla Benjamin (alguna cosa per a ell marcat tant pel drama de la Primera Guerra Mundial com per la proliferació sofisticada del novel·lista en detriment del narrador tradicional), aquest nou programa sobre els fons videogràfics d'Hamaca pren prestat el suggeridor títol de Leskov per indagar en l'actitud i intenció d'alguns artistes actuals enfront de la narració de l'experiència. Un exercici de transmissió i amplificació del viscut, que al cap i a la fi no dista molt de la condició artesanal que caracteritza la prosa de l'escriptor rus.

Per què són tan cars els llibres a Kíev? convida a una seqüència narrativa confeccionada per treballs recents de Javier Loarte, Fermín Jiménez Landa, Alex Reynolds, Jorge Satorre, Tamara Kuselman i Daniel Chust Peters. I malgrat tractar-se d'una selecció de peces de video-art, resulta pertinent parlar d'artesania, almenys en els termes que ho fa Benjamin. Així, els sis capítols del programa es caracteritzen per un ús conscient de certes "formes artesanals de comunicació". Un model narratiu de tradició oral les històries de la qual no es construeixen sense més a partir de continguts i informacions, sinó que es van presentant gradualment a força d'estratègies de complicitat amb el receptor; ja sigui a través d'interpel·lar-nos directament (una veu en off, un text sobre les imatges ), ja sigui a través de convertir-nos en la pròpia càmera, i per tant en testimoniatge presencial dins de l'acció.

En primer lloc, Me llamo Roberto Delgado (2010) de Javier Loarte proposa un viatge a través de Google Maps pels carrers del barri madrileny on viu. Un senzill i irònic relat en primera persona amb el qual l'artista presenta alguns dels espais i personatges més significatius del seu lloc de pertinença. En definitiva, un entorn tan anodí i alhora tan singular com qualsevol altre racó de qualsevol altra ciutat.

A continuació, Himne nacional (2011) de Fermín Jiménez Landa suposa la narració eufòrica d'un gest inútil i poderós: la conquesta simbòlica d'un petit illot deshabitat a les costes gregues a través d'atorgar-li un himne específic i deixar-ho sonar a tot volum. Un acte disfuncional i absurd que qüestiona de manera amable però radical les convencions oficials i polítiques que ens defineixen.

Oveja, Buey, Viento (2009) d'Alex Reynolds narra l'experiència concreta de l'artista a Sardenya, on viatja per realitzar un projecte artístic que finalment no acaba de ser el que ella espera. Un metarrelat narrat per dos personatges reals (ella i Virginia, l'operadora de càmera que l' acompanya) que utilitza la vivència personal per explorar elements cinematogràfics com l'expectativa, la frustració, el suspens o la tensió dramàtica.

I si en el vídeo d'Alex Reynolds la història narrada depèn del desenvolupament d'un succés inesperat, Jorge Satorre reprèn a The Barry's Van Tour (2007) la narració exclusivament visual d'una acció simple: la reparació de la vella furgoneta de Barry, un pescador de la illa de Sherkin (Irlanda), que després de morir va quedar abandonada als afores del poble. Un homenatge pòstum que implica el trasllat del vehicle a un taller mecànic i la seva posterior tornada - aquesta vegada circulant - al seu lloc d'origen.

Recuperant de nou la veu en off com a eix central del relat, Un futuro certero (2011) de Tamara Kuselman suscita una labor d'especulació visionària sobre les contínues decisions que un artista ha de prendre davant el fet expositiu. Per a això, Kuselman pren una opció d'alt risc: delegar els seus continguts estètics i conceptuals al que li digui una vident.

Finalment, el programa tanca amb Saltar per l'aire (2007) de Daniel Chust Peters. Una aproximació poètica a l'habitual desdoblament de l'artista en el seu taller que ara, en plànol fix i a escala real, veiem descendir lentament pel vessant d'una muntanya. Una imatge idíl·lica (un paisatge natural, romàntic) que acomiada el programa amb un gest de renúncia a qualsevol idealisme: la decisió ferma de concentrar la seva obra en la representació crònica del seu lloc de treball; un gest que al seu torn deixa de costat qualsevol visió artística i particularitzada del món.

Ja per acabar, podem dir que els sis capítols de Per què són tan cars els llibres a Kíev? mantenen les dues premisses bàsiques que Benjamin manifesta com a condició pròpia del narrador. D'una banda, la seva facultat per donar a conèixer una experiència real (viscuda o referida); per l'altre, la seva capacitat per convertir-la a més en experiència per a aquells que escoltem el relat. Dos principis aliens a l'artifici de la ficció que, d'alguna manera o un altra, ens conviden a conèixer històries fidels a l'esdevingut, sense invencions.

Selecció:

Javier Loarte. Me llamo Roberto Delgado. 2010 (8 min)
Fermín Jiménez Landa. Himno nacional. 2011 (5'35 min)
Alex Reynolds. Oveja Buey Viento. 2009 (18'38 min)
Jorge Satorre. The Barry's Van Tour. 2007 (13'25 min)
Tamara Kuselman. Un futuro certero. 2011 (3'48 min)
Daniel Chust Peters. Saltar per l'aire. 2007 (5 min)

Entrada: 4€

Amb el suport de l'Institut de Cultura de Barcelona i la col·laboració d'Hangar.