Si bé la veritat és que les últimes dècades del segle XX s'han caracteritzat per una sèrie de ràpides transformacions socials i econòmiques que han tingut al treball com a eix central, aquestes mutacions han tingut un impacte i conseqüències desiguals depenent del gènere de les i els treballadors. Si bé molts d'aquests canvis han sorgit fruit de la progressiva digitalització de la comunicació, de la gradual externalització de la producció, de la flexibilització dels horaris laborals, etc., no podem oblidar processos com la “feminització” del treball, els canvis esdevinguts després de la crisi de les cures, o la irrupció del treball afectiu com a grans detonadors de canvis substancials en l'esfera del laboral.

Si bé des del món cinematogràfic s'ha prestat especial atenció a les crisis provocades per la desindustrialització i com aquestes han afectat als treballadors (home), com són els casos de pel·lícules com Los Lunes Al Sol, La Cuadrilla, Tocant el Vent o fins i tot The Full Monty, el com han afectat aquests canvis al món laboral femení ha tingut un impacte molt més discret. Veiem en canvi com des de pràctiques més minoritàries s'han generat una sèrie d'excel·lents treballs que busquen reflexionar i obrir un debat entorn d'aquestes transformacions.

La representació de l'accés de les dones a la plena ocupació també ha sofert una sort desigual al món cinematogràfic, des de les “hiper-ambicioses” executives de Armas de Mujer, l'escriptora-assassina d'Instint Bàsic, a les prostitutes-princeses de Princeses. Aquesta és una de les raons per les quals considerem oportú donar visibilitat a aquestes altres representacions de les relacions entre dones i treball que constitueixen aquest pack. Per a aquesta selecció comptem amb el treball Blanca sobre Negra del realitzador Pedro Ortuño, un vídeo que gira entorn de tres treballadors que davant de la càmera, expliquen les seves condicions de treball en una fàbrica, posant de manifest el seu descontentament amb el tracte que reben i vinculant el seu treball a les condicions generades durant el franquisme. Per la seva banda el treball Ficciones Anfíbias de l'artista i realitzadora María Ruido, parla sobre com han afectat processos com la deslocalització laboral al sector tèxtil de Terrassa i Mataró, entrevistant a antigues treballadores del tèxtil, a treballadores immigrants i qüestionant-se sobre el futur del treball en un món terciaritzat. El documental Precarias a la deriva: a la deriva por los circuitos de la precariedad, realitzat pel col·lectiu madrileny Precarias a la deriva, reflexiona sobre com afecta la flexibilització i precarització laboral a una sèrie de treballadores que expliquen les seves experiències en primera persona. D'altra banda reflexiona sobre la creixent importància de les cures com a esfera laboral i les tensions i necessitats que això obre. Finalment el treball El Concurso de la Gran Felicidad (esto pasa mucho) de l'artista Estíbaliz Sádaba ironitza sobre les dificultats que tenen les dones per accedir al món laboral i conciliar la seva vida personal i laboral.

Amb aquesta selecció s'obren noves formes de reflexió i representació del treball femení en un món laboral cada vegada més complex.