Després de dècades de predomini aclaparador del relat fictici «el turisme és bo per a tots» i del més recent qüestionament d’aquest fet per part dels moviments socials, és una realitat indiscutible que la turistització ha esdevingut una inquietud col·lectiva i una font de conflictes diversos.

L’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) estem fent una anàlisi dels impactes del turisme de masses a Barcelona i als seus barris. Sobre la base d’aquesta anàlisi llancem una proposta de decreixement turístic per a la ciutat fonamentada en la desespecialització i diversificació de la seva economia; és a dir, en la reducció dels fluxos i de l’activitat turística tot generant alternatives econòmiques que evitin una crisi que patiríem substancialment les classes baixes. Més enllà de les reticències inicials que acostumen a despertar termes com ara decreixement, s’ha de dir que el decreixement turístic arribarà abans o després: subjecta a diversos factors poc previsibles, com ara la situació geopolítica en d’altres destinacions, les volàtils modes turístiques o els atemptats terroristes, la indústria turística no pot créixer indefinidament i en algun moment decaurà. Segurament, és preferible que tingui lloc de manera acordada i programada en forma de diversificació econòmica que no pas de manera accidental i sobtada, colpejant sobretot les classes treballadores; es tractaria d’una caiguda similar a la de la indústria del totxo fa alguns anys. 

No resulta fàcil decidir, per la manca de precedents, com portar a terme aquest procés de desturistització, però és obvi que elements com ara l’urbanisme, la gestió d’infraestructures, la fiscalitat o la legislació laboral i ambiental hi juguen un paper; també costa pensar-hi sense un motor de lluita social que faci front als grans interessos econòmics. Recentment, l’ABTS hem impulsat un grup de recerca informal sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques, un projecte obert per reflexionar sobre com es pot portar a terme aquest tipus de transició.

A escala formal, de moment el decreixement turístic només ha arribat a ser una menció decorativa en un pla urbanístic de l’Ajuntament. És possible que sigui un concepte encara estrany per a la majoria de les barcelonines i els barcelonins, però no ho és pas la pregunta «cal reduir l’afluència de turistes a Barcelona, o encara se’n pot augmentar el flux anual?». En pocs anys, la resposta a aquesta pregunta, que fins fa poc ni tan sols era considerada seriosa, ha canviat de manera radical i ha evolucionat ràpidament cap a la primera opció, sobretot perquè la turistització està provocant injustícia, ja que augmenta les desigualtats socials i sotmet la ciutat a unes tensions brutals.

D’altra banda, les persones que vivim a Barcelona i en patim la turistització també viatgem —quan podem— i majoritàriament ho fem seguint les modes i tendències del turisme de masses i/o les seves versions suposadament alternatives. És a dir, es dona la paradoxa que som cada cop més conscients dels nefastos efectes del desenvolupament turístic a la nostra ciutat i a d’altres llocs propers perquè ho veiem i ho patim; però, en canvi, quan viatgem sovint assumim el rol de turista acrític, de consumidor de llocs, completament aliè a les conseqüències de la suma de totes aquestes experiències turístiques individuals. Aquesta contradicció es reflecteix a les dues fonts que alimenten amb vídeos aquesta exposició: l’experiència turística en si i la reflexió i acció crítiques sobre aquesta qüestió.

L’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible es va constituir l’any 2015 com a espai de coordinació de diversos col·lectius i entitats, tant de barri com temàtics, que compartim una crítica radical al model de ciutat i específicament al model turístic vigent a Barcelona. No es tracta d’una lluita contra turistes, sinó contra les indústries que s’hi lucren i contra les administracions públiques que permeten i/o fomenten aquest model turístic de ciutat.

Aquesta experiència va començar amb una diagnosi col·lectiva, barri per barri i amb perspectiva veïnal, dels impactes socials i ambientals del turisme a la ciutat. Aquesta n’és la síntesi:

      - Expulsió de veïnat a causa de la substitució del parc d’habitatge per allotjaments turístics (tant hotels com pisos turístics, tant legals com il·legals) i de la pujada de lloguers, a la qual contribueixen activament la turistització i l’atractiu turístic construït sota la marca Barcelona.

       - Desaparició del comerç d’ús quotidià i substitució per negocis i serveis turístics inútils per al veïnat; en el cas d’establiments utilitzats tant per turistes com per locals, l’encariment de preus els fa inassequibles per al veïnat.

       - Saturació de l’espai públic per grans grups de persones, terrasses i tot tipus de vehicles de lloguer, fet que provoca seriosos problemes de mobilitat i d’accessibilitat i, més generalment, dificulta poder gaudir tranquil·lament de l’espai urbà.

       - Saturació de la xarxa de transport públic.

       - Problemes ambientals: la qualitat de l’aire es veu greument afectada per la proliferació d’avions, creuers i trànsit rodat. A més, l’hiperconsumista turisme de masses genera una gran quantitat de residus plàstics i d’altres tipus, així com un consum d’aigua i energia molt per sobre de la mitjana de la població resident.

       - Precarització i explotació laborals, degudes a l’especialització del mercat de treball en el sector turístic, especialment injust: sous molt baixos i condicions molt dures, externalització de serveis i, en conseqüència, enduriment de les condicions laborals, treball sense contracte, etc.

       - Especialització de diversos barris en oci nocturn, cosa que ocasiona al veïnat seriosos problemes de soroll nocturn i dificultats per dormir.

       - Més generalment, la ciutat i la seva economia desenvolupen una dependència creixent del sector turístic tendent al monocultiu; es tracta d’un sector que genera beneficis immensos, però molt poc redistributiu, i que en canvi produeix greus injustícies i augmenta les desigualtats socials.

Una conclusió de tot plegat és que els processos de turistització són també problemes greus de salut pública, ja que els factors enumerats acaben repercutint en la precarització vital i l’expulsió de la població, i incidint tant en la salut física com en la salut mental.

Aquesta exposició reflexiona sobre els conflictes generats els darrers anys entre l’actitud turística i la vida quotidiana. S’han emprat dues fonts: d’una banda, la principal, l’arxiu Hamaca, del qual hem seleccionat algunes peces que identifiquem principalment amb l’experiència turística, ingènua i aliena a possibles impactes, i que també posen en evidència les contradiccions pròpies de la turistització, i d’altra banda, alguns vídeos propis de l’ABTS, que mostren de manera directa la nostra crítica a la indústria, el sistema turístic i la ideologia subjacent.