Quan diem que Camilo va morir de SIDA el què estem dient és que Camilo va morir d'homofòbia | Dimarts de vídeo al Santa Mònica

10 de maig de 2022

Projecció de Camilo... la vida como performance de Isaías Griñolo y Antonio Orihuela, amb la presència i xerrada de José Begega i Irene A. Picallo aka Ilya Darling
10 de maig | 19:00 h


«Camilo era, potser, invisible. No per la seva bellesa o energia desbordant ni per la seva forma radical d'existir sinó per no desenvolupar de manera productiva les seves qualitats. Era, potser, una musa; murmurava a cau d'orella de les seves amistats Ocaña i Nazario les seves maldats; era l'energia que convidava a crear, qualitat atribuïda a alló femení i per tant aquesta por de fer alguna cosa per si mateix, a acabar-lo. Desenvolupar tot aquest potencial i fallar. No obstant això, Camilo era, potser, molt visible expressant la seva ploma de llit en llit, de carrer en carrer, buscant homes barbuts i fent de la seva manera d'habitar el món un acte radical contra el sistema, impecablement vestida. I això és molt.»

Camilo... la vida como performance és un assaig fílmic de Isaías Griñolo y Antonio Orihuela sobre de la figura de Camilo, la seva posada en escena de la vida, la manera en la qual va afrontar la dissidència des del seu moment històric, les conseqüències de contreure la sida i com la seva experiència es reflecteix en la de moltes altres persones. Per als seus autors, aquest treball és una contribució tot alló que encara cal seguir teixint per a la convivència en diversitat.

La projecció d'aquest vídeo s'acompanya de la presentació i xerrada de José Begega i Irene A. Picallo aka Ilya Darling, totes dues seropositives i amb diferents vinculacions a Stop sida. Les dues plegades han desenvolupat els fragments de text citats en aquesta pàgina.

Lloc: Arts Santa Mònica, Espai Bar
Data i hora: 10 de maig, 19:00 h
Preu gratuït, entrada lliure fins a completar aforament

«Què era i és el VIH? De vegades m'agrada dir que el VIH no existeix, a risc de semblar negacionista i que amics i enemics es posin les mans al cap. Però és cert. Existeix un retrovirus que usa el seu ARN a les cèl·lules del sistema immunitari per a reproduir-se; no obstant això, quan diem VIH o parlem de SIDA estem parlant d'un genocidi que va succeir en l'època dels 80´s i 90´s, estem parlant d'homofòbia. A tota la comunitat transmarikabollo la va deixar morir una societat que va mirar a un altre costat i no va voler fer-se càrrec d'una pandèmia que, pragmàticament, tenia com a principal via de transmissió el sexe i les drogues. Avui dia el tractament continua sent un luxe només assumible per societats riques.»

«L'homofòbia interioritzada es desenvolupa en créixer a un context que rebutja la teva identitat, en famílies que s'avergonyeixen, que et miren com una decepció, professors i companys de classe que t'humilien i insulten, madurant sense referents, drets o representació i amb por a la SIDA. Això genera cert tipus d'identitats: a vegades esdevé ràbia per a canviar les coses, tenacitat per a demostrar amb el teu treball que vals i que tens un sentit; d'altres es queda la por dins, has interioritzat que potser és veritat això que tant t'han repetit i que malgrat tot el talent i treball mai arribaràs a res, així, en general, perquè has acceptat que potser tenien raó. Que ets invisible.»

José Begega és actor porno, treballador sexual i artista visual amb una mirada interessada pel plaer, el dol, la vergonya, el trauma, la patologització i l'estigma del que ell entén com a “personatges secundaris”. Performa una identitat dubtosa i mutable que fa que el seu treball qüestioni la noció de “realitat”. En cada projecte podem veure com il·lumina una nova part de la seva biografia acariciant l'estigma.

Irene A. Picallo aka Ilya Darling és directora de cinema (ficció i documental), dissenyadora gràfica i “bollo” activista del VIH. La seva obra artística se centra en el realisme social i en el seu interès per temes com la mort, juntament amb la necessitat de trencar estigmes amb el seu treball, ja sigui relacionat amb la salut mental o el VIH i la salut sexual.

Stop és una entitat comunitària creada per persones voluntàries LGTB+ en 1986 per a donar resposta a la pandèmia del VIH/Sida i en solidaritat amb les persones amb VIH. Promou la salut sexual amb un enfoc pels drets de la comunitat LGTBIQ+ i GTBI+ que exerceixen treball sexual a través del consell assistit (counselling), la reducció de riscos i la gestió del plaer. Ofereix diferents serveis en resposta a les necessitats expressades per la comunitat, amb el suport d'un equip tècnic en salut sexual.

Aquesta sessió forma part del programa anual Dimarts de vídeo en el Centre Santa Mònica, on cada segón dimarts de mes té lloc una projecció de l'arxiu Hamaca.