Com continuar creient en el poder de la gent

March 13, 2024

Programa de primavera-estiu #Dimartsdevídeo
abril - juliol 2024
Santa Mònica


«–¿t'adones, o no, hayk hatha, que la pau és la guerra que van guanyar? Buscar la pau ha estat la millor excusa per a fer la guerra. La pau de repressió, la pau del cementiri, la pau del cel de bombardejos en catifa i altars sagnants, pau de quietud que necessiten. Pau del pes de cadenes. Pau dels ofegats. Pau d'aquells que es van llevar la vida. Pau de rendició total. Pau de robar-ho tot i no deixar res pel que lluitar o defensar-se. Pau de llars desallotjades. Pau de presons repletes…» (Rasha Abdulhadi en “De acabar con la paz”, en Poemas de y por Palestina)

«No li dic al meu alumne / que estic perdent la fe en la poesia / i el poder de les paraules // en mi com el seu professor / en mi / com a ésser humà // Quan aquest alumne meu esmenta Palestina, / simplement fingeixo que no el vaig escoltar / sabent molt bé que tots // fingiran amb mi, / convençuts que aquest alumne, / com ells, els seguirà el corrent.» (Faisal Mohyuddin en “Cuando uno de mis alumnos menciona Palestina”, en Poemas de y por Palestina)

«la càrrega es fa cada vegada més aclaparadora per als qui pressenten altres mons» (Santiago López Petit en El gesto absoluto)

Avui dia no trobem una altra continuació possible per al nostre programa #dimartsdevídeo que persistir preguntant-nos: com continuar creient en el poder de la gent? Per això hem decidit convertir-ho en un cicle anual, operant cadascuna de les sessions que organitzem en el Santa Mónica com una petita resposta possible des d'un trosset concret d'imaginaris i idees.

En la cerca per l'esperança, bell hooks llança una certa llum. La seva obra escrita reflexiona des d'una gran sensibilitat i una autocrítica molt singular entorn de l'amor i la potència dels éssers humans per a canviar malgrat pertànyer a macroestructures de violència: en el cas de La voluntad de cambiar: hombres, masculinidad y amor, pensava sobre els homes i el patriarcat. Explicava:

«Des dels textos fundacionals del feminisme radical es va expressar l'enuig, la ràbia i fins i tot l'odi cap als homes, però no va haver-hi cap intent significatiu de resoldre aquestes emocions ni d'imaginar una cultura de reconciliació en la qual les dones i els homes poguessin reunir-se i trobar un sòl comú. El feminisme militant li va donar permís a les dones de deslligar la seva ràbia i odi contra els homes però no ens va permetre parlar de què significa estimar a un home [com a filles, àvies, mares, ties, amants, objectes sexuals ocasionals…] dins de la cultura patriarcal ni com expressar aquest amor sense por de ser explotades i oprimides.»

Les idees de bell hooks ens interessen perquè parlen de les realitats que més ens costa mirar quan pensem en la reparació, realitats que signifiquen abandonar-nos a nosaltris mateixis si no mirem: que totis tenim alguna cosa a canviar endins per a aconseguir una situació diferent i guaridora, fins i tot els qui estem més dolgudis. Parlar de construir i oferir relats que transcendeixen el dolor per als subjectes que més sofreixen o que són víctimes permet un horitzó de cura; no obstant això, ni és fàcil oblidar ni és possible aconseguir una transformació sense la participació de tots els subjectes implicats. Afirmava també: «efectivament, podem guiar, instruir, observar, compartir informació i habilitats, però no podem fer pels nois i els homes el que ells han de fer per si mateixos. El nostre amor ajuda, però no salva als nois i els homes. [...] els nois i els homes se salvaran a si mateixos quan aprenguin l'art d'estimar

Per a continuar treballant en el que hooks expressa com «trobar el camí de retorn a un cor obert», les sessions d'abril i juliol exploren models en els quals l'espiritual i el polític organitzen un poderós enclavament per a respondre a la complexitat del món.


9 d'abril, 19:00h
La força del dolor
Projecció d'A permanent provisional situation de Pedro Ortuño, peça composta de 96 pantalles que configuren un document sobre l'audiovisual palestí. Mitjançant els testimoniatges en youtube de tres de les seves realitzadoris exiliadis, noticiaris gravats en pantalla, entrevistes i imatges dels llocs i habitants que sofreixen el genocidi, reflexiona sobre la repetició, la visibilitat de les denúncies i sobre com la narrativa és reduïda a un tapís visual i auditiu.
El genocidi palestí –especialment alarmant i mediatitzat durant els últims mesos però arrossegant una història de dècades– és de nou avui una de les fonts de desesperació i impotència per als qui encarem una vida política davant l'ostensible inoperància de la nostra lluita contra el sofriment que causen els estats i les corporacions. El vídeo vindrà acompanyat de la intervenció de Santiago López Petit, la trajectòria de pensament del qual i escriptura té una profunda relació amb els sentiments d'aflicció i cerca de l'esperança. Santiago planteja: «Si la vida es una palabra, el querer vivir es un grito. Pero para que el querer vivir se convierta en desafío se requiere una fuerza de dolor. Sólo seremos capaces de adentrarnos en la fuerza de dolor si aprehendemos el malestar social como propio, y el propio mal-estar como un malestar social.»
+ info


9 de juliol, 19:00h
Tot és transitori, hi ha sofriment en les persones, cap essència és sòlida
Projecció d'El canto de la abubilla de Toni Serra / Abu Ali, un viatge de cerca interior a través de la deriva en diferents paisatges i escenes exteriors que remeten al cant del cor. La projecció d'aquesta peça vindrà acompanyada de la intervenció de Beatriz Regueira, que a partir d'ell plantejarà les seves reflexions entorn de l'esperança per un món comú millor des de l'experiència limitada d'agència que és la vida de cada persona. La trajectòria de recerca en àmbits de l'art i el pensament contemporani de Beatriz tenen un encreuament particularment interessant amb el seu camí espiritual a través del budisme. Per això, des d'aquests àmbits, la nostra convidada proposarà entendre'ns des de la interdependència i transitorietat ontològica, des de la qual permetre'ns dibuixar un camp de convivència entre diferents i en possibles relacions de «conflicte respectuós».
+ info


A la imatge principal: frame de El canto de la abubilla de Toni Serra / Abu Ali.

Poemas de y por Palestina és una publicació editada per Imprenta Sandelfín al 2024.
El gesto absoluto. El caso Pablo Molano: una muerte política és un llibre de Santiago López Petit publicat per Pepitas de calabaza al 2018.
La voluntad de cambiar: hombres, masculinidad y amor és un fanzine editat per Tumbalacasa al 2020 que tradueix fragments del llibre del mateix nom de bell hooks. La traducció i pròleg és de Alfredo Bojórquez.
→ Les traduccions al català d'aquestes cites han estat realitzades per Hamaca