Contra el feixisme, no oblidem la bellesa

15 de novembre de 2026

Programa de projecció a L'Alternativa Hall
CCCB (Barcelona)


[aquest programa és la iteració d'una versió prèvia que va succeir en els dimarts de vídeo del Santa Mònica 2023]

Ha crescut el poder de l'extrema dreta mentre s'ha dissolt la gravetat dels valors conservadors i neoliberals de “centre”. La democràcia fracassa, funcionant com un mer context per al veritable sistema polític global que estableix les normes –el capitalisme– i les veritables governants –les macroempreses. Els serveis personalitzats tanquen cada dia més la rígida individualitat identitària enfront del que podria ser una dimensió jo-món (1) més conscient, contribueixen a convertir la interdependència orgànica en un sistema de vincles cada vegada més críptics, més inassumibles sense una programació de límits i acords cada dia més explícits i intransigents. Com escoltàvem a Blanca Arias: la falta d'atenció a l'altre és tan greu que ens ha portat a necessitar escoltar explícitament “sí, vull follar amb tu” per a saber si podem follar amb una persona (2).

El món s'enfonsa i ens deprimeix mentre veiem caure espais, estratègies, comunitats, relats que ens fan creure que existeix una resistència, que està activa aquesta resistència, que fa món, que pot créixer, que projecta vida cap endavant. En el món s'estan exterminant pobles, existeix el genocidi i no l'hem parat. Hem vist el que passa a Ceuta i no ho hem parat. Què farem amb aquesta crisi provocada des del moviment per l'habitatge? Malgrat el nostre acord amb Bifo en observar que els discursos a la contra perden esma en una etapa necessitada de força afirmativa (3), aquest programa és una aposta a la contra, però ho és per a transformar-se mentre succeeix en una proposta d'esperança. El desastre és tan gran que ocupa gairebé tot, costa nomenar senzillament les resistències. Sí, ens trobem amb una crisi d'esperança: sabem el que no volem, ens costa imaginar com seria el que sí que volem, i llavors, com es fa. Però estem en el preàmbul de l'afirmació, de trobar les paraules: avui un AIXÒ NO per a demà assenyalar un JA CAP A l'esperança, la il·lusió, els mons per fer, que requereixen d'una sensibilitat col·lectiva dirigida cap a unes certes sensacions de BELLESA –que a la fi és present en tota felicitat, en tot horitzó polític per desitjar i gaudir.

Des dels primers usos del vídeo, al camp de l'art s'han donat pràctiques d'alta implicació política que interpel·laven un context del seu moment més enllà de l'artístic (4). Per a aquesta sessió, L’Alternativa recupera aquest programa –llançat per primera vegada al juliol de 2023, encara no havien ocorregut moltes coses– en la qual Hamaca atenia fronts de vida que resisteixen al feixisme i la crueltat que s'estan menjant el món, i que eixamplen unes esquerdes cap a la bellesa: contra la relació clientelista amb el benestar, una crida a les formes de vida incomercialitzables; contra la transfòbia i la incorporació d'ètiques policials fins i tot en les relacions més íntimes, la imaginació que ofereix el cuir per a reescriure les narratives del possible i per a ordir xarxes organitzades entorn del desig; contra un sentit comú insensat que dona l'esquena a qui és danyat, la memòria com a actitud i no com a passat; i contra la impossibilitat d'imaginar civilitzacions felices, la insistència per defensar l'existència des de valors senzills: generositat, alegria, bellesa.

Lloc: Hall CCCB (Barcelona)
Data i hora: 15 de novembre, #20:30 h
Preu gratuït, entrada lliure fins a completar aforament

La projecció vindrà acompanyada d'una conversa des de l'equip d'Hamaca amb Orne Cabrita, artista investigadori i escriptori participant en 2023 en les converses de la primera iteració d'aquest programa.

Pel·lícules


1 ola Majestic en mi balconee (tacoderaya, 2021) | 11 minutos
Especulació entorn de la resistència de les formes d'oci tardocapitalista en el context dels desastres climàtics. Els paisatges de la bombolla immobiliària del Mediterrani serveixen com a escenari des del qual reflexionar sobre les deficiències que els processos de subjectivació neoliberal contemporanis manifesten quan sorgeixen situacions crítiques al nivell de la col·lectivitat.


Im Fluss (Cecilia Barriga, 2007) | 5 minutos
Dues dones d'avançada edat narren, mentre gaudeixen de l'espai públic, la complaença de seguir juntes més de trenta anys: com l'amor i companyonia els ha portat a una dependència mútua positiva i reflexionen davant la possible desaparició d'una d'elles.


Mi sexualidad es una creación artística (Lucía Egaña, 2011) | 46 mins
Documental que recull posicions, pràctiques i cossos pertanyents a l'escena postporno de Barcelona durant la primera dècada dels 2000. Mitjançant 7 entrevistes, aquest treball retrata la cerca d'altres formes de representació, autopercepció, gaudi i vincle transfeministes.


Baisanos (Andrés i Francisca Khamis Giacoman, 2025) | 13 minutos
Retrat de les activitats de la inflada del Club Esportiu Palestí de Xile que construeix un diàleg de diàspora transgeneracional. La persistència des de la bellesa en la poesia de la resistència palestina està també present en aquest film que reflexiona sobre la identitat, el significat de tornar a Palestina i les diferents maneres de fer-lo. De la connexió entre dos territoris distants emergeix un espai de celebració i somnis, sorgeix la possibilitat d'un futur desitjable.


---

(1) Concepte proposat per Beatriz Regueira per a referir-se a l'estat subjectiu paradoxal que alberga la nostra dimensió corporal-afectiva en una relació de co-emergència constitutiva amb la nostra dimensió de subjecte. «És una invitació a desplaçar les nostres consciències del jo sobirà omniscient, identitari i propietari; al jo-món, plàstic, impermanent, comú i involucrat en una ecologia política diversa i mutant».

(2) Blanca pensa: per a construir una cultura del consentiment és imprescindible entrenar-nos a parar esment. Si estiguéssim acostumades a percebre el detall, especialment els gestos (que són el que té a veure amb una comunicació més corporal i immediata), no necessitaríem fer preguntes per a tenir sexe consentit perquè el cos que tenim davant ja ens estaria comunicant amb la mirada, amb la respiració, amb les mans, amb la postura, si vol o no estar en aquesta situació. Que necessitem preguntar-li a algú si vol o no follar amb nosaltris, al final, és fruit d'una cultura de la violació que no parla el llenguatge del subtil.

(3) Ho planteja, per exemple, en la conversa «El colapso de la atención en el infocapitalismo» amb Amador Fernández-Savater publicada en El eclipse de la atención. Recuperar la presencia, rehabilitar los cuidados, desafiar el dominio de lo automático, per Amador Fernández-Savater i Oier Etxeberria com a editors (2023, Ned Ediciones).

(4) Pots llegir sobre això en «El vídeo, respuesta social y política de la contraCultura», en Vídeo: primera etapa de Laura Baigorri (2007, Brumaria).
 

A la imatge principal, un frame de 1 ola Majestic en mi balconee, de tacoderaya.