En un exercici de memòria, Cande Lázaro elabora un retrat, homenatge i reconstrucció d'una història perduda a través de les imatges.

La meva tia Angelina va morir al juliol de 2020. A aquesta peça la vaig cridar del color del seu pèl. Necessitava explicar-los als meus amics com era i l'important que havia estat per a mi. Necessitava processar el dolor després de la seva perduda. Després de diversos mesos de compartir aquest vídeo públicament, vaig trobar dues fotos: una en la qual sali amb la meva mare que em va partir l'ànima. L'altra la vaig trobar en la seva cartera. L'estiu que es va morir la meva àvia jo em vaig quedar amb ella per a fer-li companyia. Estàvem tots molt tristos. La meva tia es va quedar amb la cartera de la seva mare (la meva àvia) i quan la va agafar va dir:

–A la cartera de la meva mare mai van faltar les gosses, a veure si em dona sort.

Quan vaig agafar la seva cartera vaig pensar el mateix.
Aquest documental va sobre ella.