"El somni de la terra.
He tingut un somni. La terra implacable s'obria en canal, la sang ho inundava tot, i els humans s'enfonsaven en l'apocalipsi que havien creat. Què li han fet a la terra? què li han fet a la nostra bella mare? Destrossada, saquejada, estripada i devorada, cosida a punyalades en el costat de l'alba, lligada a voltes i arrossegada. Sento un so molt suau amb l'orella parada a terra, sento els morts de la terra que es regiren defensant a la seva mare de les ofenses dels humans, escolto aquesta estranya cançó que es repeteix fins a l'infinit... volem el món i el volem ara, volem el cel i l'infern i el volem...ARA!!!"

En un llenguatge oníric i surrealista, Campo de sueños presenta el debat entre la bellesa i el dolor, entre l'anarquisme i el feixisme, entre el terrenal i el celestial, en un bucle incessant i etern que canvia d'aparença però no d'estructura. El somni avança a tombs en la nit perseguint els traços d'una cançó rebel, la sagrada anarquia d'un temps i un espai escapolits, un instant prenyat de visions, profecies, mites, rumors, un palimpsest fet de falses veritats que dinamita en nom de déu o el diable. "Creem en la santedat de la terra calenta, la terra sàvia i benigna que guarda en el seu ventre els cossos cendrosos d'homes i dones dignes i lliures que van fer de l'anarquisme el seu únic DÉU. Flota en aquesta obra la memòria rebel i apocalíptica, continuem avançant a tombs en la nit perseguint els traços d'una cançó, de LA CANÇÓ..."

Obra pertanyent al projecte "El Vuelo de Hypnos. Diálogos entre arte contemporáneo y patrimonio histórico" comissariat per Juan López López (Ajuntament de Almedinilla, Ecomuseu del riu Caicena). Periféricos. Fundació Provincial d'Arts Plàstiques Rafael Botí (Diputació de Còrdova).