Aquest enigmàtic treball de l'artista gallec Antón Cabaleiro mostra una escena en la qual dues persones, que es coneixen són incapaces de comunicar-se entre elles malgrat cohabitar el mateix espai.

Els dos protagonistes del vídeo que estan situats en el que podria ser una sala d'espera o en qualsevol "no-lloc”. Ells es comporten amb normalitat, fent gestos que delaten la quotidianitat de l'escena però alguna cosa passa, les paraules que salin de les seves boques es tornen soroll blanc, s'acoblen amb si mateixes en un malson digital que fa del missatge un galimaties que mai podrà ser desxifrat.

Aquests personatges que apareixen desenfocats perden els seus trets facials, convertint-se així en pantalles sobre les quals projectar la frustració de l'absurd del diari, de la impossibilitat de la comunicació, fent d'ells la quinta essència de la dificultat de relació entre éssers humans. Per això, aquest vídeo que al principi es presenta com un treball formalista, presentant una imatge molt cuidada i digitalment retocada acaba sent una crítica a gran part dels problemes que assoten a l'individu contemporani.

Posant en evidència frustrant que pot arribar a ser la comunicació aquest vídeo es construeix com una obra críptica i oberta a interpretacions però indaga en les preocupacions que afloren en gran part del treball d'aquest jove artista.