Albert Gironès s'apropa videogràficament a un estrany fenomen solar, conegut com «el miracle del sol». Es va descriure per primera vegada durant l'última aparició de la Mare de Déu de Fàtima, l'octubre de 1917, i des de llavors s'ha documentat en diversos indrets vinculats a les aparicions marianes. La ciència l'explica com un procés neuropsicològic que es desenvolupa entre els ulls i el còrtex visual del cervell, que es produeix en mirar el sol ininterrompudament durant uns minuts. La peça és el resultat de superposar el registre en pel·lícula de 16 mm de l'astre des del "Turó de les aparicions" de Medjugorje (Bòsnia i Hercegovina) amb la intervenció pictòrica del metratge, que representa la sèrie d’imatges observades per l’espiell de la càmera durant la mateixa gravació. D’aquesta manera, es superposen allò que és capaç de registrar la càmera amb el què l'ull humà és capaç d’observar.