Uns acords de guitarra, uns concordes moruns i ens trobem al Marroc, en una medina. Raúl Cuevas examina  entorns exòtics, formulant que en el fons és el mateix estar allí que a Catalunya. El ritme de la guitarra en la cançó pauta el muntatge, imprimint dinamisme als salts d'imatge impregnada per gents, llocs i detalls de l'espai estrany, sense necessitat d'una narrativitat externa a la musical.

Amb efectiva inquietud animosa Raúl Cuevas recorre una ciutat del nord d'Àfrica, rastrejant-la persistentment mentre la música sona. En el panorama càlid de la vila de tova i els seus laberints va trobant grups de persones (joves, nens i majors), o individus que són retratats confiadament per l'autor en la seva exploració, relacionant-la amb la cançó. La música caracteritza aquest videoclip realitzat i muntat íntegrament en Super8 (fins i tot amb la pols i els pèls que se solen pegar al cel·luloide), convertint el present en un passat atemporal a causa de la seva textura recognoscible. Arrossegat pel corrent dels seus passos descobreix aliens detalls contrapuntejant, amb la pròpia urbs i els seus detalls arquitectònics, el retrat humà. Un clip musical on el camarògraf es transforma en antropòleg captant, entre encadenaments fugaços, a diverses persones que estan, sense cap raó concreta, en la medina de la ciutat. La caminada a través del laberint de llums contrastades fins a un mercat suposa un desplegament visual del canvi constant, encara mantenint la cadència i sinergia sonora que, al costat del tractament visual, és presentat al seu torn com a patró expressiu de determinats zones públiques on es reuneixen les persones, sense recórrer als tòpics del folklore del turisme en la zona del Magrib. La mirada de turisme domèstic de Raúl Cuevas, capta i esmicola tant moviments com períodes d'assossec, conferint una simpatia particular a l'entorn.