A partir d'un complexíssim esquema mental traslladat al paper, Patricia Esquivias sintetitza la història d'Espanya dels últims setanta anys centrant-se en tres figures: el dictador Francisco Franco, l'empresari Jesús Gil i les raves valencianes. Comparant tots dos personatges aconsegueix accedir al concepte de festa techno en aquesta zona  mitjançant el seu propi hipertext mental en una sort de performance íntima per a aprendre anglès.

«Esquema: estructura cognitiva que representa el coneixement general d'un sobre un concepte donat o un camp d'estímul i que inclou tant els atributs d'un concepte com les relacions entre els atributs.» (Vincent Price)

Dibuixada i anotada aquesta estructura sobre un paper, Patricia la va desarrollándo mitjançant imatges que diposita damunt construint i descobrint relacions inèdites entre idees amb el repte d'explicar-les en un anglès precari, com si li ho estigués comptant a algú d'una cultura aliena. La mescla i salts entre referents, així com els ponts que força per a establir relacions, aconsegueixen un discerniment confús en el qual una estàtua eqüestre de Franco serveix per a il·lustrar el cavall de Jesús Gil i les escultures de Lladró per a parlar de l'èxtasi i el speed.

A partir del títol Folklore desenvolupa un mapa mental de conceptes personals (que es troben en l'esfera de coneixement col·lectiu) organitzant-los intuïtivament en honor d'una comunicació artística. Per a això relaciona la rumorologia a través de dades objectives, implementant-los per a aconseguir una explicació particular de la cultura espanyola com a promoció distorsionada del país en un idioma no natiu. Un sistema analític, pautes psicològiques personals combinades amb arquetips de la saviesa popular, mitjançant el qual va relacionant idees incompatibles, proporcionant a l'espectador una confusa taquigrafia mental del pensament de Patricia Esquivias (i potser les claus de perquè «Spain is different»)

El coneixement de països aliens se sol construir popularment a partir de tòpics disposats en un mosaic dispar que reflecteixen la complexitat dels esdeveniments més originals, esperpèntics i exclusius d'aquesta cultura. Per això Folklore és una reflexió irònica sobre com la esquematització del coneixement que, amalgamat per a la didàctica, filtra i tamisa la informació, falsejant les seves lògiques inherents, forçant-la per a donar coherència a tots els fets i, d'aquesta manera, difondre un desenvolupament oral de la tradició que no acabaria mai, de no ser pel temps marcat que obliga a parar.