Aquest vídeo reflexiona sobre com es produeixen els sabers, com aquests ocupen un cos i es transfereixen sota la intersubjectivitat que es produeix en qualsevol intercanvi. El que ens ha portat aquí, al present, s'assenteixi sobre els estrats d'Història i històries que ens precedeixen. La creació del considerat nou sempre comença per atrapar un rumor que dispara la història.

El rumor que serveix de punt de partida per a aquesta recerca és l'estada a l'illa de São Miguel, a l'arxipèlag de les Açores, on l'artista va residir al centre de recerca artística de Pic do Refúgio, situat enmig de l'oceà Atlàntic.

Existeix un cant que, des que les balenes geperudes habiten les mars i oceans, circula al voltant de la Terra. Els membres d'una mateixa població comparteixen una mateixa cançó. Són versificadores, tenen dialectes, tipus d'accents i fins i tot ritmes, escales i polsos que possiblement faciliten la seva qualitat mnemotècnica. Parteixen d'una melodia compartida però, en aquestes trobades corals, algun membre de la comunitat introdueixen subtils canvis, i aquests s'incorporen novament a l'himne del ramat. A més, sembla ser que les balenes del món comparteixen informació acústica, alguna cosa així com si cantessin fragments d'una mateixa cançó. Així es va generant una melodia circular al voltant de la Terra, en la qual un grup de balenes finalitza el cant on altre el comença. Això constitueix un sistema cultural compartit. Com si fossin els trobadors dels fons submarins, reciten històries que no venen codificades genèticament, sinó que aprenen al llarg de la seva vida tant de la seva família com d'individus que es creuen en el seu camí. Amb aquesta forma de circular la seva història, la canvien contínuament.

A partir d'aquesta recerca es produeix, entre altres, aquesta peça audiovisual que mostra una sèrie de mans humanes que filtren i per les quals transcorre un constant flux d'aigua. En una relació de profunda interdependència, el conjunt de les baules d'aquest engranatge forma el cor que serà imprescindible per a mantenir viu el murmuri. Cada impuls torça el rumb del que ve després, i el seu relleu pot ser-nos familiar, però fins al més lleuger còdol canvia el curs d'un riu i és important que això passi. Així, un cos, qualsevol cos, és contenidor, fins i tot per un segon, d'uns sabers que el travessen i als quals afecta. Aquestes extremitats pertanyen al cercle estret de persones amb les quals l'artista cohabita estudi, experiències i llocs comuns.