La repressió de les dones republicanes per part del franquisme és un fet més que evident, però alhora tan poc visible, que en la recerca sobre la repressió s'obvia, pel fet que no hi ha registres oficials documentals i només perdura a través dels relats orals de les supervivents o testimonis. Per la qual cosa estem davant d'una violència oculta amb falta de reconeixement, on les dones, en el franquisme, havien estat detingudes, menystingudes, rapades, torturades, violades i assassinades. Algunes d'elles per transgredir el seu paper de feminitat tradicional, però unes altres pel simple fet de ser dones de republicans. I les que van sobreviure van suportar no només el silenci d'haver perdut a un ser estimat, sinó que a més van haver de suportar la societat masclista en la qual tenien molt difícil tirar endavant sense una figura masculina.

En el vídeo Jotas de las silenciadas es relaten cinc històries de dones reals, rescatades de testimoniatges de familiars o veïns que s'han transmès de forma oral continuant vives en allò quotidià. Es transformen en jotes que ressonen en els llocs on els fets concrets d'aquestes dones van esdevenir traient-les de l'oblit.

Finalment remarcar que el tema de la jota va ser usada, com altres manifestacions folklòriques, com a emblema de la dictadura, de l'espanyol, deixant les lletres com a meres recreacions naïfs d'una vida quotidiana d'antany idealitzada o demostracions religioses, sense deixar espai per a la critica. Hi havia un altre tipus de jotes? Sí, La Chacha va ser una dona a la qual van afusellar per cantar-li una jota a un ministre republicà i La Lutera, la jota original de la qual es canta en el vídeo, compte com s'assegui de dol pels afusellaments esdevinguts.

Per això cantar en l'actualitat aquestes jotes amb les històries d'aquestes dones és un acte polític ple de valentia ja que donen la cara i la veu per recordar a les silenciades a més de retornar-li el caràcter social i popular d'aquest cant.