Una nit plujosa activa la memòria mentre els habitants d’aquells records —fantasmes?— intenten comunicar-se. Entre el diari audiovisual i el found footage, Les mirades disposa, de manera lliure i poètica, un exercici de memòria i nostàlgia. Una forma de posar en joc l’spleen de Baudelaire en vídeo.

El disseny sonor utilitza material d’arxiu (found footage sonor) de missatges cifrats i polsos en codi Morse, una senyal de la voluntat de comunicació íntima i secreta, en diferents idiomes i sonoritats. L’arxiu d’imatge pertany a filmacions casolanes de la família Monterde als anys trenta, home movies en 16 mm que presenten tant preses directes d’esdeveniments en un poble de València com petites ficcions creades per a l’entreteniment familiar. Se’n desprèn una iconografia que, confrontada amb material SD actual (un contrast que s’accentua en l’ús del color enfront del sèpia), redefineix el significat de la imatge i la seva raó de ser.