6 de març de 2019. Aquest vídeo-poema sorgeix arran de l'anomenada a la vaga del 8M, de la instrumentalització de la imatge sense discurs crític i buit d'autoreflexió des del feminisme blanc hegemònic. Un diàleg amb marc feminista, tractant de mostrar també el buit de les paraules mitjançant repeticions (masclista i patriarcal) i compartint, a la fi, una reflexió sobre la situació que vivia i veia. Aquest vídeo és en si una autobiografia del seu propi sentir, acumulant experiències d'anys anteriors i el successiu desencantament davant un discurs que no va saber respondre-li quan li assenyalava el racisme. El final pretén ser un posicionament propi enfront d'aquest marc, plantejat a base de preguntes: interpel·lant una trobada (im)possible, per a una escolta mutua i un diàleg desitjat.