Tota la labor de recórrer i acompanyar els itineraris de les treballadores precàries ha quedat plasmada en aquest vídeo: a la deriva pels circuits de la precarietat femenina, on el nom del col·lectiu es confon amb el títol del treball, amb un doble efecte: alhora que dilueix l'autoria de la recerca (veritablement coral i polifònica, tramada entre moltes dones), posa en relleu que la precarietat més que un adjectiu del treball és una manera de l'existència actual. El vídeo està confeccionat com un tapís de relats, cròniques, entrevistes i conceptualitzacions que teoritzen el que les derives van tornant visible. El projecte està situat a la ciutat de Madrid.

El treball de Precàries a la deriva insisteix a cartografiar la precarietat femenina per a identificar vies d'acció política. Contra la privatització de les cures s'obre tot un repertori de pràctiques: enfront dels discursos securitaris i criminalitzadors d'esquerra i dreta hem de *tematizar la seguretat com un bé col·lectiu, proclamen. Un altre dels objectius explicitats és produir espais de trobada contra la fragmentació i la solitud de les vides trencades per la flexibilitat i la desesperació: Això suposa construir i sostenir aliances. Aquest impuls s'ha concretat en l'obertura de "Azien" una agència d'assumptes precaris. En aquest sentit, el treball de visibilització i enunciació pública es torna clau -sostenen- per a fer de la precarietat i la seva connexió amb la sexualitat i les cures un conflicte.

Les autores es reserven el dret d'aplicar les tarifes corresponents en aquest vídeo depenent d'àmbit i fi de la seva difusió