«Les bruixes no tenien més coneixements sobre la “naturalesa” sinó sobre l'“entorn”. Les bruixes eren les més hi-tech del moment. Les bruixes ja eren cíborgs. Manipulaven els signes, símbols, objectes i cossos per a transformar efectivament el món, a base de lleis enunciades i enunciats llegits, a base de narracions constitutives de noves realitats, a base de l'ús de la química i de les seves possibilitats per a alterar les capacitats mentals, a base d'intervencions sobre el cos per a alterar les seves funcions, a base de pràctiques sexuals capaces de generar identitats no normatives… Els seus encanteris eren efectius i avui es troben catalogats sota la categoria d'art, política, filosofia, tècnica, ciència, sexualitat…»
Las brujas no son mujeres

Introducció

L'objectiu d'aquest recurs d'aprenentatge és, mitjançant l'ús de dues pràctiques considerades alienes a l'àmbit de l'art o l'educació, introduir i presentar el projecte Trans*Plant de Quimera Rosa.

Trans*Plant ha tingut moltes dimensions i parts. Una d'elles, l'administració d'una intravenosa de clorofil·la en humanes, serveix per a pensar col·lectivament possibles relacions entre art i ciència i el que pot aportar aquest enfocament transdisciplinar. Ens preguntem, per exemple, com sistemes de representació visual (dibuix, foto, vídeo, 3D...) han modelat disciplines com la biologia i quin tipus de cossos han estat representats.

Abordem també els problemes ètics amb els quals ens hem trobat en la nostra aposta per l'acte-experimentació i l'esdevenir animal. Per a això ens ha resultat d'especial interès la reflexió entorn de la forma de l'OncoratónTM: el primer animal creat en laboratori i després patentat per a l'estudi del càncer. Amb ell recordem que el primer cíborg va ser un ratolí desenvolupat en un laboratori en els anys 60 en el context de la carrera espacial.

Glossari

• Simbiosi: Interacció biològica, relació o associació íntima d'organismes d'espècies diferents per a beneficiar-se mútuament en el seu desenvolupament vital.
• Holobionte: Entitats formades per l'associació de diferents espècies que donen lloc a unitats ecològiques. El terme, introduït per Lynn Margulis en Symbiogenesis and Symbioticism. S'utilitza comunament per a referir-se a l'associació entre un macroorganisme (animal o planta) i els microorganismes simbiòtics que componen la seva microbiota.
• Cíborg: Prenem la metàfora del cíborg feminista de Donna Haraway: «Totes som quimeres, híbrids teoritzats i fabricats de màquina i organisme; en unes paraules, som cíborgs». Un cíborg està fet de parts heterogènies, és un ésser híbrid amb múltiples funcions i parts. És un ésser contradictori, imperfecte però mai acabat. La imatge del cíborg no és un cos millorat, sinó modificat: un cos amb nous òrgans. Un cíborg, en lloc de desfer-se d'un cos obsolet, presenta una corporeïtat on els límits no estan posats en la carn. És un cos que apareix com a interfície subjectiva. Aspirem a no confondre el Manifest cíborg de Haraway amb el Manifest Terminator de Hollywood. La voluntat quimèrica no és la d'esdevenir més humana sinó menys humana.
• Clorofil·la: Biomolècula que es troba en les cèl·lules de les plantes i de diverses algues. Indispensable en la fotosíntesi, que és un procés que permet a les plantes i algues emmagatzemar energia a partir de la llum solar.
• Essència: En filosofia, l'essència d'una cosa és allò invariable i permanent que constitueix la seva naturalesa. Segons això, preguntar què és un ens qualsevol seria preguntar per l'essència d'aquest ens.
• Testosterona: Hormona esteroidal sexual del grup androgen que es troba en mamífers, rèptils, ocells i altres vertebrats. En els mamífers, la testosterona és produïda principalment en els testicles dels cossos assignats mascles i en menor mesura en els ovaris dels cossos assignats femelles (fins aquí la definició de wikipedia). La testosterona és una hormona que també es produeix en laboratoris, i igual que l'administració d'estrògens en el cos humà, s'utilitza a vegades per a reforçar la masculinitat (testosterona) o la feminitat (estrògens, administrats per exemple en les pastilles anticonceptives). La testosterona també és una hormona que s'utilitza per a generar canvis de subjectivitat, és a dir, cossos i identitats no binaris que experimenten trànsits que no necessàriament van en un sentit (dona>home). Així, podem entendre la testosterona com una substància que pot desfer —en lloc de confirmar— el gènere. Aquesta construcció implica veure la testosterona com alguna cosa que desglossa el gènere i el sexe assignat en néixer, en lloc d'alguna cosa que confirma el binarisme. L'ús de testosterona en aquest context va més enllà d'un marc de tractament mèdic i més aviat es converteix en una pràctica de gènere.
• Placa petri: La caixa o placa petri és un recipient rodó de cristall amb una tapa de la mateixa forma, perquè es pugui col·locar damunt i tancar el recipient, encara que no de manera hermètica. S'utilitza en microbiologia per a conrear cèl·lules, observar la germinació de les llavors o examinar el comportament de microorganismes.
• Medi de cultiu: Tècnica de laboratori que consta d'un gel o una solució que conté els nutrients necessaris per a permetre, en condicions favorables de pH i temperatura, el creixement de virus, microorganismes, cèl·lules, teixits vegetals o fins i tot petites plantes. Segons el que es vulgui fer créixer, el mitjà requerirà les unes o les altres condicions.
• Autoclau: Recipient de pressió metàl·lic amb tancament hermètic que permet treballar a alta pressió per a realitzar una reacció industrial, una cocció o una esterilització amb vapor d'aigua a fi d'esterilitzar materials i instruments quirúrgics. La pressió elevada permet que l'aigua aconsegueixi temperatures superiors als 100 °C. L'acció conjunta de la temperatura i el vapor produeix la desnaturalització de les proteïnes dels microorganismes, entre elles les essencials per a la vida i la reproducció d'aquests, fet que porta a la seva destrucció.
• Hisop: Utensili, habitualment amb forma de bastonet acabat en una punta de cotó, utilitzat en la medicina per a recollir mostres; fora de la medicina, també s'usa en l'àmbit dels cosmètics i en la neteja del conducte auditiu.

Trans*Plant

Trans*Plant és un projecte transdisciplinar iniciat en 2016, basat en sistemes vius i en l'acte-experimentació. És un procés que compromet un cos en una transició humana>planta i que utilitza per a això diversos formats. Trans*Plant posa en diàleg disciplines com l'art, la filosofia, la biologia, l'ecologia, la física, la botànica, la medicina, la infermeria, la farmacologia i l'electrònica.

El procecte Trans*Plant aspira —amb diferents tècniques, eines i pràctiques— a generar creus i hibridacions entre l'humà i el vegetal. Per a poder ser capaços de pensar una ecologia no-antropocèntrica, és necessari passar d'identitats basades en essències a identitats basades en relacions. Aquest projecte de transició humana>planta inclou un protocol d'intravenoses de clorofil·la; amb les fantasies, pors i judicis que això genera, obre el debat sobre el sistema identitari que està en joc. Així, es tracta d'un procés d'acte-experimentació que no té res d'individual, i on les persones que ho acompanyen transiten a través de l'experimentació.

Aconseguir una molècula pura de clorofil·la coneix les mateixes traves que aconseguir testosterona —tant per part de la indústria farmacèutica i biomèdica com del sistema legal i sanitari. Aquesta adquisició pot entendre's com una mostra que el conjunt mateix de la vida es troba patentat.

La descripció que fins al moment s'ha plantejat per a presentar el projecte Trans*Plant posa de manifest —i amb forma de manifest— les contradiccions que podrien sorgir en usar el concepte d'auto-experimentació. Hem començat amb una accepció clàssica d'ús del prefix auto- i la seva connotació individual per a, en les següents línies, passar a una dimensió col·lectiva i diversa. És sobre la base de l'articulació d'aquestes contradiccions que proposem una (primera) sèrie de possibles preguntes per a pensar juntes alternatives a tals conceptes.

• En quin la paraula automòbil ens podria ajudar en la desconstrucció d'aquest concepte?
• A partir d'aquestes reflexions, quines pistes podríem començar a dibuixar i recórrer per al desenvolupament de projectes trans-disciplinessis —incloent una anàlisi col·lectiva del prefix trans-?
• Quina forma i materialitat podrien agafar aquestes alternatives?
• Quines bases i eines es necessiten per a això?

Exercicis
[Proposem realitzar-los entrellaçats]

Les següents dues propostes tracten de vincular pràctiques de laboratori amb coneixements bruixots. O de com contaminar la caixa blanca del laboratori, net, polit, estèril amb pràctiques vinculades a la màgia, les lluites ambientals, les cuines i les guaridores. Treballar amb éssers vius no humans, siguin de la grandària que siguin, implica unes temporalitats que van més enllà de la humana. Per a salvar aquesta bretxa i acomodar-nos als temps que la biodiversitat ens imposa, proposem —en els temps d'espera mentre preparem un medi de cultiu per al creixement de bacteris i fongs [exercici 1]— aprofitar per a fer una lectura col·lectiva del tarot de Biodivas [exercici 2]. Aquesta lectura pot donar matisos i continguts a la mateixa pràctica del lab; pot ampliar la nostra mirada més enllà de la placa petri, on les veles que ens serveixen per a esterilitzar l'ambient de cultiu ens poden també transportar a altres èpoques, altres territoris i altres lluites, en un ritual col·lectiu d'escolta.

→ Exercici 1) Cultiu d'éssers simbionts. Bacteris i fongs del cos humà i de l'ambient
Pràctica de laboratori [el how-to que segueix pot realitzar-se en qualsevol cuina, no implica tenir accés a un laboratori ni a eines específiques]

Primer pas: Preparació del medi de cultiu

El PDA (patata + dextrosa + agar agar) és un medi de cultiu típic usat en laboratori per al creixement de fongs i bacteris. Es pot realitzar a casa amb puré de patata deshidratat i comprant agar agar i dextrosa en una botiga alimentosa.

Ingredients:

• 1 litre d'aigua destil·lada
• 4 gr d'extracte de patata
• 20 gr de dextrosa
• 15 gr d'agar agar

pH (mesura d'acidesa o alcalinitat d'una dissolució aquosa) final: 5,5 ± 0,2

Fórmula:

• Dissoldre 39 g de mitjà en 1 litre d'aigua destil·lada.
• Escalfar en un microones agitant de tant en tant o regirant en una olla fins a ebullició per a la seva dissolució.
• Autoclavar o usar olla de pressió a 120 °C durant 20 minutos.
• Deixar que es refredi una miqueta —que no cremi— i tirar una capa en el tupper o placa petri que tinguem i tapar-los amb film transparent o amb una tapa.
• Repetir per a obtenir uns quants medis de cultiu.

El moment de l'espera de l'esterilització pot aprofitar-se per a fer una tirada del tarot [exercici 2].

Segon pas: Presa de mostres

• Abans de començar, i per a mantenir l'esterilitat de l'ambient, podem encendre algunes espelmes al voltant dels cultius. Això ajudarà a mantenir allunyats altres éssers vius que vulguin entrar en els tuppers o plaques petri.
• Amb un hisop freguem insistentment alguna part del cos que vulguem: pot ser l'interior de la boca, nas, mà, pell del braç, axil·la, coll, peus, etc. Usarem un hisop per cada part del cos.
• Una vegada fregat l'hisop, obrim un tupper o placa petri i freguem suaument l'hisop sobre la superfície del medi de cultiu ja solidificat. Tanquem ràpidament perquè no es contamini.
• Repetim l'acció amb totes les parts del cos que ens interessi. Anotarem en la placa petri les dades: mitjà (si utilitzem el plantejat, seria PDA), data, part del cos.

Tercer pas: Incubació

Deixarem créixer els nostres cultius en un lloc fresc (ideal entre 20 i 22 graus) i fosc. Pot ser una caixa de cartó amb alguns forats perquè respirin. Després d'una setmana podrem observar que han crescut.

Continuació: Observació i comparació col·lectiva dels cultius

Quins colors i formes tenen els cultius que han crescut? Podem veure patrons de creixement similars entre ells? S'assemblen els meus cultius de la boca als cultius de la boca d'algun company? Veiem més similitud entre els quals són del mateix cos o els que pertanyen a la mateixa part del cos encara que no siguin de la mateixa persona?

Una vegada acabada aquesta fase ens podem preguntar: Què farem amb els cultius una vegada considerem que l'experiment està acabat? El procediment habitual en un laboratori és matar els éssers vius (se sol usar lleixiu o un altre component) i després tirar els cultius a les escombraries. En la nostra experiència, i després d'anys de pràctiques d'aquest tipus en laboratoris casolans i professionals, i en un exercici de contextualitzar les pràctiques de lab en un entorn multiespècie de respecte per qualsevol forma i grandària de vida, ens han aparegut aquestes preguntes que podeu compartir: Què fer amb aquesta vida que hem alimentat? Ho tires a les escombraries? Ho recicles? Ho continues cuidant? En quines condicions pràctiques s'hauria de donar aquesta cura? Podem fer-nos càrrec d'aquesta vida? De quina manera aquests éssers vius diminuts que creixen en un tupper o en una placa petri es distingeixen d'un animal de companyia (gos, gat...)?

Perquè el laboratori que es dedica a treballar amb matèria viva agafa la forma d'una cuina (entesa aquesta sota les diferents formes que pugui agafar en diferents cultures i no solament en l'occidental)?

→ Exercici 2) Tarot de biodivas guaridores
[Aquí es pot descarregar gratuïtament el tarot i imprimir]
 

Tirada

Es posa algun drap o tela sobre la taula, es barreja la baralla, es talla i s'expandeix en la taula en forma de ventall boca avall. Cada persona agafarà una carta, dirà el nom de la qual li ha tocat en veu alta i compartirà amb el grup la història / biografia escrita en la carta. La carta treta pot servir-nos —a més de contar-nos una història igual desconeguda per moltes— com a carta guia / consell del dia, de la setmana o del temps que estipulem. Rastres que trobem en la història ens poden donar inputs nous per a nostra quotidianitat, les nostres lluites o projectes.

Preguntes que ens podem fer a partir de la tirada de tarot

Des d'on actua la guaridora? En quin context es donen les seves lluites? Conec el seu territori i/o la seva cultura? Puc situar-ho en el mapa? Les seves reivindicacions o lluites m'interpel·len? M'importen? Es vinculen amb el meu quotidià? Què em compten a mi, en què m'afecten, què m'ofereixen? Què podria oferir-li jo? Quina seria la reciprocitat amb aquesta guaridora per tant coneixement que m'ha brindat?

Links, vídeos i materials de lectura
 

→ Trans*Plant: Open the molecule - Primera intravenosa de clorofila, de Quimera Rosa (2019)
Vídeo que condensa la recerca per a realitzar la primera intravenosa de clorofil·la en cos humà i la performance realitzada en Galeria Kapelica en 2017.

→ El conocimiento nunca viene solo, de Regina De Miguel (2012)
Els efectes de la modernitat encara perviuen en la nostra època. Entre aquests efectes del projecte modern, un dels quals més vigència posseeix és la divisió binària entre naturalesa i cultura. Prenent com a focus d'estudi una zona molt concreta de la geografia, el Desert de Atacama, aquest vídeo construeix un relat en el qual es creuen diferents sabers.

→ Cuerpos #1 Santa Águeda, de Mirari Echávarri López (2017)
En aquest vídeo, el tacte apareix primer en forma de visualitat hàptica, una imatge tàctil que converteix la pintura en carn o pell; el quadre en cos. Aquesta aproximació trenca amb la distància convencional de contemplació estètica, diluint els límits entre subjecte que observa i objecte observat, i possibilitant un contagi mutu.

→ Autorretrato como fuente, de Xeito Fole (2016)
Remake contrahistoriogràfic de la peça Self-Portrait as a Fountain de Bruce Nauman (1966), que segons fonts documentals paròdia el nu masculí heroic present en l'escultura tradicional com a metàfora de la font de la saviesa i la fertilitat. Xeito Fole mostra el seu cos transbutch realitzant la mateixa acció que Nauman, amb la intenció de repensar la idea de la masculinitat com una cosa inherent al cos dels homes cis.

→ Síndrome de la desaparición femenina, de Lucía Egaña Rojas (2020)
Vídeo documental i testimonial a partir de la transferència de veus, on activistes compromesos amb el VIH comptaran la vivència d'unes altres. Cada cos escenificarà les veus de dones la imatge de les quals mai coneixerem, a causa de l'imaginari masculinitzant de la infecció.

→ Akelarre Cyborg, de Quimera Rosa + Transnoise
Els akelarres eren trobades de bruixes. Si ens allunyem de les definicions religioses de la bruixeria, com de les lectures soci-històriques, ens trobem amb un conjunt de pràctiques que, a través de la manipulació de símbols, cossos, objectes, signes i entorns, té com a finalitat la creació / modificació del món. Més info sobri Akelarre Cyborg aquí.

→ Trans*Plant web

→ Periòdic de ciència ficció Ni Urras ni Anarres

→ Texte Cayenne y la Bruja

→ Fanzine Wetlab #1 ¿Qué es un wetlab?

(alguns) Projectes referents

→ Performance Anticuerpo per Leche de Virgen Trimegisto
Leche de Virgen Trimegisto és uni artista conegudi per desenvolupar una pràctica artística expandida que abasta un ampli ventall de propostes híbrides, combinant la dissidència sexual, la cultura popular, els sabers bruixots i la ciència amb l'art de performance, la creació d'imatges, el vídeo i l'escriptura. En Anticuerpo exposa com, a través de la presa de mostres de teixit i fluids (pell, sang, femta fecal i saliva), realitza la cerca, recol·lecció i cultiu de bacteris patògens oportunistes presents en la microbiota del seu propi cos.

→ Proyecto Oncogrrrls per Caro Novella
Oncogrrrls és un projecte d'exploració artística i d'activació política afectiva entorn de l'experiència del trànsit oncològic. Col·laboratiu integral de pràctica artística, militància i micropolítica de la salut, presa forma com performance-recerca i assaig col·laboratiu. Oncogrrrls neix com a resposta a la necessitat d'existir en relació, de trencar amb lògiques biomèdiques/neoliberals que separen i creen individus. Per això, les peces s'acrediten sota la rúbrica oncogrrrls.

→ Gynepunk
«No vull ser forçada a entrar en els seus temples higienistes, en les seves presons corporals vetllades, a les seves fàbriques d'homologació i estandardització corporal, amb els seus límits i paràmetres del malalt. Vull heretgia glandular, akelarres gynepunks, beuratges abortius DIY, llevadores pandilleras, avortaments de purpurina, placenta vessada a les cantonades, hackear tècniques analítiques, biolabs efímers, laboratoris acte-gestionats, sessions pactades d'infermeria hitech, bates negres, bates a quadres…»

→ Open Source Estrogen per Mary Maggic
El projecte explora les diverses formes en què l'estrogen realitza la colonització molecular de la societat humana, dels nostres cossos i dels ecosistemes. L'estrogen és la més antiga de les hormones sexuals. Per tant, els efectes mutagènics dels estrògens ambientals alteren les espècies en tots els tàxons animals, incloses les humanes. En resposta a la colonització molecular en curs per xenoestrógens, el projecte té com a objectiu demostrar com nostra muta gènesi col·lectiva requereix una acció civil a través de la pràctica DIY/DIWO.

AUTORXS

Quimera Rosa és un laboratori nòmada d'experimentació i recerca sobre identitats, cossos i tecnociències. Des d'una perspectiva transfeminista i postidentitària, busquen experimentar amb identitats híbrides i flexibles que puguin desdibuixar les fronteres dels binomis del pensament occidental modern. Particularment interessades per l'articulació entre art, ciència i tecnologia, així com les seves funcions en la producció de subjectivitat, el seu treball se centra en el desenvolupament de performances i projectes transdisciplinars, actualment en el projecte Trans*Plant. La major part del seu treball es fa de manera col·laborativa i, sempre, lliure de patents i codis privatius. Han presentat els seus treballs en carrers, museus, centres d'art contemporanis, galeries, universitats, sales de concert, escoles d'art, discoteques, okupes, festivals i teatres.