We are black bodies, cimarron bodies, no straight bodies living in the wake. Vivim en una dimensió que no separa el present, ni el passat ni el futur. És el temps de la simultaneïtat dels temps. El Black time: unitat nanotemporal d'escapabilitat. Unitat anticrononormativa, anti, seqüencial, unitat temporal no calculable. En aquest temps habitem el deixant in the wake (Christina Sharpe).
El deixant –el solc, la traça– una insistència a existir:

Estar en el deixant és ocupar aquesta gramàtica de l'infinitiu temporal: since the beginning of plantation, but the plantation never ending. Frank Wilderson, en relació amb el deixant, fa referència al fet que viure com a cossos negrxs cimarronxs in the wake, és «romandre en el [ing] en el celler del vaixell». Una embarcació negra anomenada Estat-Nació Plantació.

Aquest continuum ing, en el qual ens trobem en la diàspora, és una anada i tornada, és la reactivació del trauma i l'activació de la sanació al mateix temps. Aquest moviment en espiral és una dimensió temporal (Black time) que emergeix al nostre dia de social death. Això no vol dir que estiguem morts o que la mort sigui la fi de la vida per als cossxs negrxs i de la diàspora.

És la dimensió del no ser que habitem, diria Fanon, en la línia sota la ficció d'humanitat, és l'existència en la dimensió de la matèria (matter). Quan cridem «black lives matter» no només estem dient que les vides negres i de la diàspora importen, estem marcant el nostre lloc en el món, en una dimensió nanopolítica, quàntica i ancestral de potència i d'existència. És un lloc d'existència en la inexistència. Diria la meva amiga Jota Mombaça, és el (in)existencialisme negre i dels cossos de la diàspora.

El cos que escriu aquest text és un cos fugitiu, un cos cimarró en fugida del règim cis-heterosexual. En fugida de les categories de gènere com a part del sistema de presons construït per la supremacia blanca. Sóc un cos matèria (black/brown/matter), que viu in the wake; un cos migrant, amb les ferides del maafa en la meva pell, amb la memòria del dolor de la persecució policial, del tancament de familiars a la presó i amb la transformació en matèria d'altres cossos negres i afroindígenes en una de les òrbites del deixant pròxims a mi. Encara aquests cossos estan viatjant en el temps. Encara aquests cossos són matèries d'un temps resident. Em situo d'aquesta manera per a deixar en evidència que estic escrivint des de la pell i no des de l'abstracció, i al mateix temps estic escrivint des del deixant. És allà on vaig ser embolicada per les gramàtiques i narratives de Sally Fenaux Barleycorn, Heidi Ramírez i Linda Porn, els qui viuen en el deixant igual que jo.

→ Unburied, de Sally Fenaux Barleycorn

Som matèria, i un cos negrx en la mar mai desapareix. Aquesta oració no desapareixia de la meva ment en veure Unburied de Sally Fenaux Barleycorn. No vaig deixar de pensar en el «temps resident» del qual ens parla Christina Sharpe. Pensem llavors en el que demora una substància a descompondre's, integrar-se amb altres substàncies com el iode de la sang, el iode de la sal marina, la sal, la sorra i la sang.

Som matèria negra. Jannia González, una amiga afrocaribenya, em va contar que la salinitat de la sang s'ha anat reciclant… Té un «temps resident» de milers d'anys. La sal d'aquests cossos negres llançats a la mar o els cossos negres fugitius en la mar encara s'està reciclant… Això és temps resident.

black matter. Il·lustració de iki yos piña narváez funs. Text de Momo Ndiaye. Frame de Unburied, de Sally Fenaux.

         «Deixant: la petjada que va deixar un vaixell en la
         superfície de l'aigua; la pertorbació
         causada per un cos nedant o movent-se,
         en l'aigua; són els corrents d'aire, darrere d'un
         cos en vol…»
                                                           Christina Sharpe

Unburied, un treball de Sally Fenaux, mostra la relació entre mar-matèria-memòria negra-dolor-sanació. Mostra a totes els cossxs negrxs que viuen en el deixant i que, presents o no, persisteixen en el temps resident, en la mar, la seva història i el seu infinit temps.

         «260 milions d'anys viu un cos negre en la mar».
                                                           Christina Sharpe

black matter II. Il·lustració de iki yos piña narváez funes. Frame de Unburied, de Sally Fenaux.

Som matèria de mar. Vanessa Agard Jones, afrocaribenya, ens parla del que la sorra recorda. Relata que en gairebé totes parts de la terra la sorra està composta principalment per un element: en alguns llocs sílice, en altres pedra calcària. El noranta per cent d'un gra és gairebé sempre només un d'aquests dos elements. Els nostres cossos són sorra i són matèria. La nostra energia libidinal està en les accions que fem en les neoplantacions del segle XXI. Tot aliment sembrat i treballat per un cos negre està ple d'energia negra. Energia d'explotació, energia vital. Silencio, treball d'Heidi Ramírez, ressona més enllà de la veu i més enllà de l'absència de so, ressona mes allà del cos: ressona en la matèria, aquesta unitat biopolítica que conforma el cos negre.

Il·lustració de iki yos piña narváez funes. Frame de Silencio, de Heidi Ramírez.

→ Silencio, de Heidi Ramírez

Heidi mostra cossos-matèries (matter) i cossos objectivats, cossos que importen i que no importen. Cossos consumits, cossos no registrats i registrats des de la white supremacy, en un arxiu del dolor viu. World Press Photo 2019, cossos negres que es transformen, que no moren i que juren destruir com els nostres avantpassats tot el que la blanquitut posseeix¹.

Il·lustració de iki yos piña narváez funes.

En Venus in two acts, Saidiya Hartman ens parla que, potser, la nostra única forma d'acte reparació davant el mal colonial és reescriure la nostra pròpia història. Què ocorre en els nostres imaginaris quan les narracions que ens travessen posseeixen cossos sagnants, ferides obertes no cicatritzades?

→ Puta mestiza, de Linda Porn

Linda Porn promet penetrar el nostre imaginari; es va despullar i mostra una ferida viva. El mestissatge com a ferida. El mestissatge com a marca en la pell, herència de la violació originària que s-pain va deixar. El treball sexual com a estratègia de vida, la seducció i l'erotisme com a lloc on disputar l'existència i el futur. We are matter, i els nostres cossos són la matèria primera per a la construcció d'Europa i les seves ficcions de progrés i desenvolupament; els nostres cossos són els productors de plaer de la supremacia blanca avui i sempre; els nostres cossos són els productors de la confortabilitat que posseeix Europa. Un cos blanc necessita aliments sembrats per mans negres/migrants per a viure, un cos blanc necessita cossos migrats que cuidin dels seus fills, que netegin les seves cases, que atenguin els seus ancians, i necessiten cossos migrants que ofereixin una bona mamada que de plaer a l'home blanc-cis-hetero-casat perquè confortablement pugui dormir i sostenir-se en el temps. La mamada de les nostres ancestres als homes blancs de plantació del segle XVI es reactiva en la plantació d'aquest segle. El nostre cos és i serà moneda de canvi, el nostre cos és diners. Percebre això és estar en el Black time.

Il·lustració de iki yos piña narváez funes. Frame de Puta mestiza, de Linda Porn.

Europa ha de morir. Aquest és el futur d'aquest territori. I nosaltres, negrxs i cossos de la diàspora, cimarronxs, viurem. Som matèria, matèria que persisteix i resideix en el temps. Sally Fenaux Barleycorn, des del 2015 o potser abans, està pensant en aquest futur de distanciament social i de protecció, el podem veure en Skinhearts. El futur està en un viatge al passat.

→ Skinhearts, de Sally Fenaux Barleycorn

En 1804, durant la Revolució d'Haití, es va decretar un territori negre, disputant l'existència amb els blancs francesos que van envair i van massacrar pobles del Carib. En la Revolució Haitiana es cridava: «Quan ens cansarem de respirar el mateix aire que els blancs». Avui estem en una disputa per l'aire. Aquest és el Black time.

Il·lustració de iki yos piña narváez funes. Frame de Skinhearts, de Sally Fenaux Barleycorn.

--------

¹ ‘We swear to destroy all that they possess’. C.L.R James: The Black Jacobins. Toussaint L'Ouverture and The Santo Domingo. Revolution.