Proposem començar amb la visualització d'aquest vídeo per a situar un punt de partida:
→ Camino a la Extinción y qué hacer al respecto: charla de Extinction Rebellion por la Dra. Gail Bradbrook (amb subtítols en castellà).

En aquesta xerrada, Gail Bradbrook tracta dos temes principals:

• La crisi ecològica. Últimes dades científiques que existeixen sobre els riscos i la nostra trajectòria actual, que inclou la possibilitat d'un canvi climàtic abrupte –és a dir, en un futur pròxim– i l'extinció humana.
• Entendre la nostra resposta emocional i les respostes adequades. La premissa bàsica d'aquesta xerrada és comptar la veritat i demanar-nos a totis nosaltris que actuem com correspon i conseqüentment amb la informació proporcionada, incloent-hi la nostra manera d'entendre el que realment provoca el canvi en el món.

2020: The Walk, un projecte d'art i activisme amb Extinction Rebellion amb el qual es busca alertar de l'emergència ecològica

2020: The Walk és un projecte de l'artista i activista Marta Moreno Muñoz, un viatge a peu entre Granada i Hèlsinki —amb alguns trens i un ferri, i d'aquí al permafrost— per a difondre al seu pas l'ideari de Extinction Rebellion. D'altra banda, Extinction Rebellion és un moviment social internacional l'objectiu del qual és influir sobre els governs del món i les polítiques mediambientals mitjançant la desobediència civil no violenta per a minimitzar l'escalfament global, la pèrdua de biodiversitat, l'extinció massiva d'espècies i el risc de col·lapse social i ecològic.

Fragments del llibre 2020: The Walk:

Mi nombre es Marta, soy artista, doctoranda en Historia y Artes y activista de Rebelión o Extinción y de SR, la rebelión científica y académica. Desde principios de 2019 he estado plenamente involucrada con XR España en diferentes roles a nivel nacional en coordinación, estrategia, comunicación y acción. Procedente de otros activismos (feminismo, transición y decrecimiento), cuando surgió XR en el Reino Unido supe de inmediato que era el movimiento que necesitábamos y que había estado anhelando tantos años.

Nacida a 335.42 ppm2, recuerdo haber tenido siempre conciencia ecológica, pero fue hacia el inicio de la década de 2010 cuando me hice cada vez más consciente de la posibilidad muy real del colapso, no ya a finales del siglo xxi, sino quizás a lo largo de mi propia existencia. Habiendo vivido durante casi una década en países del sur global, entre 2013 y 2016 un encuentro personal y una serie de eventos históricos y climáticos que sucedieron en Filipinas me abrieron definitivamente los ojos ante lo que se avecinaba: la distopía ya estaba aquí, ahora, y los que menos habían contribuido a la crisis eran los que más estaban ya sufriendo sus consecuencias, con condiciones ambientales cada vez más hostiles provocadas por el calentamiento global y la pérdida de biodiversidad. Estos hechos irrefutables me hicieron tomar una serie de decisiones vitales que serían para mí trascendentales: abandonar una vida sencilla en Filipinas, donde llevaba instalada varios años con la intención de echar raíces, aprendiendo y admirando del pueblo filipino tanto su capacidad de resiliencia ante la adversidad como su fuerte sentido de comunidad, y regresar a Europa para implicarme de lleno en el activismo, comprometida desde ese momento en la lucha por la justicia climática. En palabras de un líder indígena, activista y defensor de la tierra lumad, «ser activista no era ya una elección, sino lo único que tenía sentido».

«¿Qué hiciste cuándo aún había tiempo? ¿Qué sentido tuvo tu vida? ¿Morirás en paz sabiendo que hiciste todo lo que pudiste?», me preguntó por entonces un buen amigo muy involucrado en el Movimiento de Transición, quien me introdujo a la obra de Joanna Macy -estudiosa del budismo, la teoría general de sistemas y la ecología profunda— interrogándonos con su metodología The Work That Reconnects (‘El trabajo que reconecta’) sobre en qué consistiría hoy ser un buen ancestro, pensando en las próximas siete generaciones. Este fue para mí sin duda un momento epifánico que me devolvía a la pregunta ya formulada con mucha anterioridad por los pueblos originarios y que marcó profundamente desde entonces tanto mi activismo como mis elecciones de vida.

Entiendo la práctica artística como un vehículo que puede transformar la vida, nuestra relación con nosotros mismos, la sociedad y el mundo natural, experimentando con nuestras subjetividades, expandiendo la conciencia y creando así nuevos escenarios existenciales. Mis últimas performances interiorizan nuestra crisis existencial en medio de la actual emergencia planetaria.

2020: The Walk es el proyecto final de mi actual investigación doctoral, “El arte como experiencia de disolución del sujeto. Hacia una práctica artística en tiempos de colapso”. Es mi respuesta desde el arte ante la supervivencia de la especie en el Antropoceno, profundizando en la idea del arte como una práctica capaz de transformar al sujeto, «como si el ego debiera disolverse para proceder a su integración con el medio ambiente y, hecho líquido, actuar en conexión con el resto del planeta esquilmado», en palabras de Azahara Palomeque, quien también escribe en el libro de este proyecto.

Uno de los propósitos de 2020: The Walk es el de ir tejiendo redes con agentes de los mundos del arte y el activismo. El proyecto se presentó en la conferencia organizada por Oliver Ressler «Barricading the Ice Sheets», celebrada en Camera Austria con artistas-activistas del movimiento por la justicia climática en febrero de 2020.

2020: The Walk se articula entre estas dos esferas, la del arte y la del activismo, con la idea de que ambos contextos se contaminen mutuamente y de expandir una llamada a la acción ante la crisis multidimensional que nos apela a todas, si queremos salir de este sistema tóxico. En esta encrucijada, las sinergias entre arte y activismo tienen mucho que aportar para crear unas condiciones que favorezcan el cambio de paradigma económico, social, ecológico y cultural que necesitamos para sobrevivir como especie y dejar a las generaciones futuras —humanas y no humanas— un planeta habitable.

Antes de nuestra partida, durante la caminata misma y hasta ahora, he mantenido conversaciones continuas con otros artistas y activistas que han participado o apoyado el proyecto de diferentes formas, creando espacios de encuentro presenciales y consolidando vínculos entre los diferentes territorios que estábamos atravesando; también invitando a la participación activa de la sociedad civil en las futuras acciones de desobediencia y acciones directas no violentas.

Interpelar al mundo del arte para que se abra y entienda la dimensión de la crisis ecológica, civilizatoria y sistémica para que se posicione políticamente, tanto desmontando y deconstruyendo los mitos culturales del sistema extractivista, patriarcal, colonial, capitalista causante de la explotación desmedida del planeta Tierra y de los seres que en ella habitan, como ayudando a construir otras culturas/sistemas/imaginarios alternativos que se fundamenten en la protección de la vida y en la justicia ecosocial. E interpelar al mundo activista para que se abra y entienda la potencia política que el arte y la cultura pueden tener para producir los cambios de estructuras mentales y sociales que nos permitan crear colectivamente otros mundos y otros modos de coexistencia.

En la era del Capitaloceno, en este nuevo contexto en el que nos enfrentamos a la posibilidad de nuestra propia extinción, debemos reevaluar nuestras prioridades y repensar el significado de una buena vida. Como nos indica Jorge Riechmann, hacer nuestros los principios de la renuncia y la autocontención. Creo que también debemos replantearnos la función misma del arte y así he reconducido mi propia práctica artística e investigadora, teniendo en cuenta el momento histórico crucial en el que se inserta: la de la crisis de civilización.

→ Trailer de 2020: The Walk

→ Notícia Presentamos "2020: The Walk", proyecto de arte y activismo con Extinction Rebellion España

→ Article 'The Walk': de Granada a Helsinki contra la crisis climática en Climática, La marea

Escena final 2020: The Walk: EPÍLOGO, filmat a Ars Bioarctica

→ 2020: The Walk EPILOGUE Ars Bioarctica

«En vastas extensiones de las latitudes septentrionales del hemisferio norte, miles de millones de toneladas de carbono están almacenadas en un suelo perennemente helado, el permafrost. En condiciones de congelación, los suelos del permafrost actúan como una enorme biblioteca de vida antigua y recursos de carbono. Su microbioma, una comunidad de minúsculos organismos, en gran medida invisibles al ojo humano, tiene el potencial de contribuir a algo tan importante como nuestro clima. Las temperaturas del Ártico están aumentando rápidamente. Es muy probable que el carbono liberado a la atmósfera por los suelos del permafrost acelere irreversiblemente el cambio climático. Congelado durante milenios, el permafrost se está descongelando de forma brusca e intensa. En algunos lugares se está descongelando tan bruscamente que los paisajes están colapsando, hundiéndose sobre sí mismos.

El colapso climático se está intensificando rápidamente y amenaza con acabar con el sueño de una sociedad civil. La sexta extinción masiva se está produciendo a escala global y sabemos que algunos puntos de inflexión —puntos de no retorno— se han disparado. Cuando conoces la magnitud de la crisis en la que nos encontramos, ya no puedes mirar a otro lado. O transformamos radicalmente la vida colectiva humana en modo de emergencia, abandonando el uso de combustibles fósiles y reduciendo drásticamente nuestros niveles de energía y consumo, o existe una posibilidad muy real de colapso ecológico. Llegados a este punto, no hay término medio: es resistencia civil o muerte masiva. Es resistencia o complicidad. Durante la Sexta Extinción Masiva, ¿en qué lado de la historia quieres estar?»

(Guió escrit per Marta Moreno Muñoz, a partir de múltiples veus col·lectives; amb contribucions de companys activistes. Algunes cites procedeixen directament de la xerrada de Extinction Rebellion Camino a la extinción y qué hacer al respecto, del llibre de XR This is Not a Drill, i d'altres articles acadèmics i textos científics).

Qüestionari sobri 2020: THE WALK

Com visualitzes el futur? Penses que hi ha esperança?
Podries compartir alguns dels teus sentiments i emocions en relació a l'eco ansietat, eco ràbia, duel ecològic i solastàlgia?
De quina manera ha evolucionat la teva consciència ecològica en els últims anys?
Què té l'art que aportar en aquesta conversa? Pot l'art transformar la realitat?

Si tens alguna pregunta sobre 2020: The Walk o si hi ha alguna pregunta que no s'hagi inclòs aquí i que t'agradaria formular, pots contactar-nos en el correu: info@2020thewalk.org

PART 2: LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL I L'ACCIÓ DIRECTA NO VIOLENTA (ADNV)

Declaració de Rebel·lió Noviolenta de Extinction Rebellion Espanya enfront de la criminal negligència dels governs del món al no abordar amb urgència la crisi ecològica i de la civilització:

Fundamentándonos en la sentencia del Caso de Urgenda sobre el Cambio Climático (24 Junio 2015), que hizo responsable al gobierno holandés por su contribución al cambio climático, considerándolo un peligro para las personas, además de una violación de sus derechos a una vida sana y un medio ambiente sano;

apoyándonos en la litigación del People's Climate Case contra el Consejo y el Parlamento Europeo, por su falta de acción ante el cambio climático y sus repercusiones en los derechos fundamentales de las personas, que el Tribunal de la Unión Europea admitió a trámite en agosto de 2018;

sustentándonos en la Declaración de Estocolmo sobre el Medio Ambiente Humano de la Conferencia de las Naciones Unidas de 1972, que afirma en su primer principio el «derecho fundamental [de la persona] al disfrute de condiciones de vida adecuadas en un medio ambiente de calidad tal que le permita llevar una vida digna y gozar de bienestar», estableciendo «la solemne obligación de proteger y mejorar el medio ambiente para las generaciones presentes y futuras», y afirmándonos también en el Artículo 45 de la Constitución Española, que dice que «los poderes públicos velarán por la utilización racional de todos los recursos naturales, con el fin de proteger y mejorar la calidad de la vida y defender y restaurar el medio ambiente, apoyándose en la indispensable solidaridad colectiva»;

y recordando finalmente que la Carta de las Naciones Unidas, representación última de la sociedad planetaria, sitúa inequívocamente la soberanía y el poder en “Nosotros los pueblos...”;

Las personas abajo firmantes, junto a muchas otras de todo el planeta, NOS DECLARAMOS EN REBELIÓN FRENTE A NUESTROS GOBIERNOS POR SU NEGLIGENCIA CRIMINAL, AL NO ABORDAR CON URGENCIA LA CRISIS CLIMÁTICA, ECOLÓGICA y CIVILIZATORIA A LA QUE NOS ENFRENTAMOS; CRISIS QUE, SEGÚN LA OPINIÓN CASI UNÁNIME DE LA COMUNIDAD CIENTÍFICA PLANETARIA, PUEDE LLEVAR NO SÓLO A MILLONES DE ESPECIES A LA EXTINCIÓN, SINO INCLUSO A LA EXTINCIÓN DE LA PROPIA ESPECIE HUMANA.

→ Declaración de Rebelión XR España
→ Declaration of Rebellion XR UK

Videografia recomanada

• TALLERS ADNV - Acció Directa No Violenta. XR BCN (2’30’’)
  Ser rebel implica també preparació per a les accions disruptives pel planeta. En el taller d'Acció Directa No Violenta s'aprenen tècniques i dinàmiques de grup.
• Qué son los grupos de afinidad. (4’32’’)
  Per a totes les accions que duu a terme Extinction Rebellion es creen Affinity Groups (o grups d'afinitat) amb l'objectiu que totes les persones estiguin cuidades i acompanyades durant l'acció. En aquest vídeo Sara ens explica què són, com es formen i per què són importants.
• ¿Qué es la Acción Directa No Violenta (ADNV)? (3’40’’)
  Gabriel ens explica en què consisteix l'Acció Directa No Violenta (ADNV) i per què la usem en Extinction Rebellion.

Activitats i dinàmiques

• Activitat 1. Buscant les definicions
  Es divideix el grup en subgrups. Tindran 15 minuts per a debatre internament i trobar la definició d'aquests conceptes i també reflexionar sobre la connexió entre ells:
  - desobediència civil
  - acció directa noviolenta
  - emergència climàtica
  A continuació, es fa una posada en comú i entre totes es troba una definició el més exhaustiva possible dels tres conceptes.

Us proposem unes definicions resumides dels conceptes i us convidem a investigar i explorar per a poder-la ampliar i enriquir-les, conjuntament amb les persones participants en les sessions:
- La desobediència civil implica la violació d'una llei mitjançant una acció, destinada a ser contemplada per la ciutadania i la classe política, buscant la derogació d'una llei injusta.
- L'acció directa noviolenta és l'ocupació estratègica d'accions que no contemplin l'ús de la violència, per a aconseguir una fi social o polític i per a reptar la dinàmica injusta d'un poder.
- L'emergència climàtica és «una situació en la qual es requereixen mesures urgents per a reduir o detenir el canvi climàtic i evitar el mal ambiental potencialment irreversible resultant d'aquest procés» (Oxford Dictionaries).

• Activitat 2. Recerca sobre desobediència civil
  Repartiu el grup en 4/6 subgrups i demanar a cadascun fer una recerca sobre personatges / lluites relacionats amb la desobediència civil:
  - Sufragistes
  - Gandhi
  - Nelson Mandela «It seems impossible until it is doni»
  - Occupy Wall Street
  - Standing Rock
  - Extinction Rebellion / Scientist Rebellion
  - Acció BETTER BROKEN WINDOWS THAN BROKEN PROMISES.
  - Just Stop Oil / Last Generation
  A continuació, feu una posada en comú i que cada grup exposi la seva recerca.

A seguir, es pot proposar al grup un debat plantejant diverses preguntes per a la reflexió:

Quins són els punts en comú entre aquests personatges i lluites?
En què es diferencien la seva política i la seva acció?
Quina narrativa us sembla més potent?
Com es podria replicar eficaçment la manera d'actuar d'uns personatges /activistes en altres lluites?

• Activitat 3. Recerca d'articles
  Repartiu el grup en 4 subgrups i doneu a cadascun un article (en línia o imprès) de 4 periòdics diferents sobre emergència climàtica i desobediència civil. Durant 15-20 minutos, els grups hauran de llegir l'article i contestar a algunes de les preguntes que es proposen aquí. A continuació, cada grup exposa el seu article i contesta a les preguntes. Al final, es reflexiona totes juntes sobre les diferents maneres de presentar el tema i el perquè dels diferents enfocaments.
  → Article 1: El salto: “Una semana de acciones para rebelarse contra la extinción”
  → Article 2: El Español: “Comandos autónomos y anonimato: así montan los activistas de Futuro Vegetal su "desobediencia civil”
  → Article 3: Libre Mercado: “Ecologistas radicales contrarios al Black Friday asaltan la sede de Amazon en Barcelona”
  → Article 4: La Marea: “Los movimientos por el clima ocupan la sede de Amazon en Barcelona”

Preguntes per als grups:
Quin és el tema tractat en l'article?
Quina és la idea principal que transmet l'article?
Hi ha un missatge entre línies?
A qui està dirigit l'article?
Quin tipus d'informació proporciona l'article respecte a les accions directes noviolentas i a l'emergència climàtica?

• Activitat 4. Dissenyem una acció de desobediència civil
  Després d'haver treballat en les 3 activitats anteriors, es proposa al grup dissenyar una acció de desobediència civil per a la lluita davant l'emergència climàtica. Hauran de definir:
  - l'objectiu concret de l'acció: què volen aconseguir en el curt termini
  - el públic objectiu; a qui s'està dirigint
  - disseny de l'acció: com comença l'acció, com es desenvolupa, com acaba
  - quantes persones es necessiten i amb quin rol
  - quina és la narrativa
  - quines són les demandes: què s'està demanant exactament i a qui
  - com es farà difusió de l'acció
  - quina serà l'estratègia utilitzada perquè l'acció resulti noviolenta

• Activitat 5. El termòmetre: què és la no-violència?
  Es demana a les persones participants posar-se dempeus en el centre de la sala. A continuació es plantegen 4 tipus d'accions de forma molt resumida i les persones hauran de desplaçar-se a la dreta si pensen que aquesta acció és violenta i a l'esquerra si pensen que l'acció és noviolenta. També poden posicionar-se en el centre o en punts intermedis entre les dues postures.
  Després de presentar cada situació i que les persones prenguin la seva posició, la persona dinamitzadora demana al grup que comenti alguna cosa sobre la posició que han pres. En aquesta fase la persona dinamitzadora no comenta ni contesta després de cada intervenció, és important que les persones s'expressin lliurement.
  Quan s'hagin presentat totes les situacions es fa una reflexió general, dempeus o asseguts.
  Accions presentades:
  - Vaga, piquet davant d'una fàbrica.
  - Piquet davant d'una clínica d'avortament.
  - Durant una manifestació pacífica, unes persones trenquen un caixer.
  - Unes activistes trenquen un avió militar que en breu enlairarà per a bombardejar una població.

IMPORTANT:

- Evitar que parlin sempre les mateixes persones.
- Evitar debat entre 2 persones.
- Evitar que hi hagi intervencions molt llargues.
- Introduir l'activitat comentant que hi haurà un tema una mica delicat, que si algú no se sent còmoda a participar no passa res, es pot asseure.

A través de les intervencions de les persones, és important aclarir aquests elements sobre la noviolencia:
- No és infinita tolerància
- És un atac a la passivitat
- Empodera a les persones
- Incrementa la resiliència col·lectiva
- Revela la violència del sistema
- Posa èmfasi en la urgència de la crisi
- És més inclusiva
- Les accions noviolentas creen un dilema en el govern: com hauria de tractar als seus ciutadans i ciutadanes que creguin disrupció al carrer i actuen de forma noviolenta: desallotjar de qualsevol manera, escoltar les peticions i allargar la disrupció al carrer...?

A més, la violència genera violència, és desagradable i no genera simpatia en la societat civil. Més aviat, condemna –a pesar que els objectius siguin compartits.

Per a aprofundir

• Activitat 7. Disseny d'acció: planificació
  Penseu en grup una acció possible en l'aquí i ara;
  i una altra impossible (donades les actuals condicions materials).

→ Guía de Acción No Violenta. Cómo realizar una acción directa Noviolenta y no sucumbir en el intento.
Aquest text és una guia d'ajuda per a realitzar una ADNV. Com a tal, conté una primera part de conceptes teòrics i una segona que se centra en com realitzar les accions directes. Tot el que conté aquest manual és fruit del treball col·lectiu i de l'experiència dels activistes del Grup Antimilitarista de Carabanchel i l'Asamblea Antimilitarista de Madrid.

Glossari

• Crisi climàtica
  La crisi climàtica és un terme utilitzat per a descriure l'escalfament global i el canvi climàtic i les seves conseqüències.
  El terme s'ha utilitzat per a descriure l'amenaça de l'escalfament global per al planeta i instar una mitigació del canvi climàtic més agressiva. Per exemple, un article de BioScience de gener de 2020 recolzat per més de 11.000 científics a tot el món va declarar que «la crisi climàtica ha arribat» i que «es necessita un immens augment d'escala en els esforços per conservar la nostra biosfera per a evitar un sofriment indicible a causa de la crisi climàtica».

• Emergència climàtica
  L'«estat d'emergència climàtica» o «emergència climàtica» és una mesura adoptada per diverses entitats, ciutats i universitats com a resposta a la crisi climàtica. L'«estat d'emergència climàtica» involucra l'adopció de mesures per a aconseguir reduir les emissions de carboni a zero en un termini determinat i exercir pressió política als governs perquè prenguin consciència sobre la situació de crisi ambiental existent.

• Col·lapse ecològic
  El col·lapse ecològic es refereix a una situació on un ecosistema sofreix canvis dràstics, possiblement irreversibles, en la capacitat de càrrega de tots els organismes podent resultar en una extinció massiva. Generalment, un col·lapse ecològic és causat per un esdeveniment desastrós que pot ocórrer en una escala curta de temps. Pot ser considerat una conseqüència que un col·lapse d'ecosistemes té sobre els elements biòtics de l'ecosistema original. El creixement insostenible i excessiu de l'economia pot provocar no sols l'esgotament dels recursos naturals, sinó la contaminació tòxica i la deterioració dels entorns vitals i l'extinció de la vida fins al punt que la resiliència natural ja no pot restaurar-la.

• Antropocè
  L'Antropocè és una proposta d'època geològica d'una banda de la comunitat científica per a succeir o reemplaçar a l'Holocè, l'època actual del període Quaternari en la història terrestre, a causa del significatiu impacte global que les activitats humanes han tingut sobre els ecosistemes terrestres (especialment il·lustrades per la denominada 'extinció massiva de l'Holocè'). No hi ha un acord respecte a la data del seu començament. Alguns científics consideren que es va iniciar amb la Revolució Industrial (a la fi del segle XVIII), mentre que uns altres l'associen al començament de l'agricultura, solapant enterament a l'Holocè. L'Holocè, terme usat des de 1867, època a la qual pretén reemplaçar o succeir, sí que té el seu inici definit formalment per la Unió Internacional de Ciències Geològiques des de 2008, i està fixat amb una secció i punt de estratotip de límit global datada en 11.700, aproximadament 99 anys abans de l'any 2000.

• Capitalocè
  Altres estudiosos aprecien la forma en què el terme Antropocè reconeix a la humanitat com una força geològica, però no estan d'acord amb la forma indiscriminada que ho fa. No tots els humans són igualment responsables de la crisi climàtica. Amb aquesta fi, acadèmics com la teòrica feminista Donna Haraway i el sociòleg Jason W. Moore, han suggerit nomenar l'Època com el Capitalocè. Això implica que el capitalisme és la raó fonamental de la crisi ecològica, en lloc de sol humans en general.

• Justícia climàtica
  Terme utilitzat per a denominar l'escalfament global com un problema ètic i polític, més enllà de només un problema ambiental o físic de la naturalesa. Això es fa relacionant els efectes del canvi climàtic amb conceptes de justícia, particularment justícia ambiental i justícia social, i examinant problemàtiques com ara igualtat, els drets humans, els drets col·lectius i la responsabilitat històrica pel canvi climàtic. Un problema fonamental de la justícia climàtica és que aquells menys responsables del canvi climàtic són els qui sofreixen les seves pitjors conseqüències. A vegades, aquest terme s'utilitza per a fer referència a una acció legal actual en matèria de canvi climàtic.

• Resistència Civil
  El terme resistència civil, juntament amb el terme resistència no-violenta, són utilitzats per a descriure accions polítiques que es basen en l'ús de mètodes no violents per part de grups de civils per a desafiar a un poder, una força, una política o un règim en particular. La resistència civil opera mitjançant l'anomenat i desafiament a l'adversari, mitjançant la pressió i la coerció no violenta (pressió psicològica i simbòlica): involucrant accions sistemàtiques per a afeblir les fonts de poder de l'adversari per a obligar-lo a negociar o retirar-se del poder polític.

• Finestra Overton
  La finestra Overton és una teoria política que representa un ideari acceptable pel públic com una finestra estreta, afirmant que la viabilitat política d'una idea es defineix principalment per aquest fet abans que per les preferències individuals dels polítics. Per a cada moment, aquesta finestra inclou un rang de polítiques acceptables d'acord amb el clima de l'opinió pública, que un polític pot recomanar sense ser considerat massa extremista per a poder ocupar o mantenir un càrrec públic.

• Acció directa
  L'acció directa o mesura d'acció directa és la realització autoorganitzada d'una iniciativa individual o grupal, enfocada a donar respostes puntuals a situacions concretes, o per a la creació de condicions més favorables, usant els mitjans disponibles. Bàsicament tota acció organitzada directament pels interessats és directa, en contrast amb les accions indirectes, com són les accions mediates, per exemple, la representació o delegació política. És un principi d'acció de molts moviments socials i polítics, com el sindicalisme, el gremialisme patronal, el moviment estudiantil, els pensionats, les organitzacions ecologistes, i especialment els moviments de resistència civil.

• Desobediència civil
  La desobediència civil és una forma de dissidència política consistent «en una fallida conscient de la legalitat vigent amb la finalitat no tant de buscar una dispensa personal a un deure general de tots els ciutadans, sinó de suplantar la norma transgredida per una altra que és postulada com més d'acord amb els interessos generals. Interessos que, no obstant això, han de ser identificats a través d'un procediment democràtic de formació de la voluntat». En altres casos la desobediència o desobediència civil es defineix com l'acte de no acatar una norma de la qual es té obligació de compliment. La norma que hauria d'obeir-se és, en general, una norma jurídica, o en tot cas qualsevol norma que el grup en el poder considera investida d'autoritat, en el sentit que la seva transgressió implicarà inevitablement un càstig. La desobediència pot ser activa o passiva. El terme civil fa referència als deures generals que tot ciutadà ha de reconèixer, legitimant així l'ordre legal vigent. En altres paraules, civil indica que l'objectiu principal de la desobediència és portar canvis en l'ordre social o polític que afectarien la llibertat dels ciutadans.

• Noviolencia
  La no violència (també és freqüent no-violència, per influència de l'anglès) parla tant d'una ideologia com d'una pràctica ètic-política que rebutja l'ús de la violència i l'agressió, en qualsevol de les seves formes. S'oposa a l'ús de la violència com un mitjà (mètode de protesta, pràctica de lluita social, o com a resposta a la mateixa violència) i com a fi (per exemple, per a aconseguir un canvi social o canvi polític, perquè considera que tot acte violent genera més violència). Es tracta d'una opció alternativa que pretén humanitzar la societat, apostant i valorant el poder de la vida i ignorar i prevenir els conflictes. Des d'aquesta perspectiva, l'obtenció dels assoliments en la lluita social és possible perquè considera que el poder dels governants no és etern ni indestructible sinó que depèn del consentiment de la població. L'acció no violenta cerca disminuir aquest poder, quan considera que s'exerceix injustament, retirant el consentiment.

• Ecofeminisme
  L'ecofeminisme és un corrent de pensament i un moviment social que integra feminisme i ecologisme, posant de manifest les relacions existents entre la subordinació de les dones i altres grups socials no privilegiats amb la sobreexplotació i degradació del medi natural. Propugna que el sistema capitalista i neoliberal, en aliança amb el patriarcal, ha generat una cultura de dominació i extractivisme sense control suïcida, ja que els éssers humans som ecodependents, que ha de ser substituïda per una relació harmònica amb la naturalesa. Existeixen una diversitat de subcorrents en l'àmbit sociocultural, polític i activista.

• Decreixement
  El decreixement és un terme utilitzat tant per a un moviment polític, econòmic i social com per a un conjunt de teories que critiquen el paradigma del creixement econòmic. Es basa en idees d'una àmplia gamma de línies de pensament com l'ecologia política, l'economia ecològica i la justícia ambiental, assenyalant el mal social i ecològic causat per la cerca del creixement infinit i els imperatius occidentals de desenvolupament. El decreixement emfatitza la necessitat de reduir el consum i la producció global (metabolisme social) i advoca per una societat socialment justa i ecològicament sostenible en la qual el benestar social i ambiental reemplaci al PIB com a indicador de prosperitat. És probable que el PIB es reduís en una societat en la qual s'aconseguissin els objectius del decreixement, encara que el seu increment no és l'objectiu principal del decreixement. El decreixement ressalta la importància de l'autonomia, el treball de cura, l'acte-organització, els béns comuns, la comunitat, el localisme obert, el treball col·laboratiu, la felicitat i la convivència.

Més materials

→ Glossari climàtic per a joves, per UNICEF
Una guia estil glossari amb conceptes i definicions que has de comprendre si ets activista o vols començar en l'activisme climàtic. Inclou conceptes essencials sobre canvi climàtic, acció climàtica, instruments i drets humans.

→ IPCC 2018: "Anexo I: Glosario", editat per Matthews J.B.R. per a Calentamiento global de 1,5 °C
Informe especial de l'IPCC sobre els impactes de l'escalfament global de 1,5 °C respecte als nivells preindustrials i les trajectòries corresponents que haurien de seguir les emissions mundials de gasos d'efecte d'hivernacle, en el context del reforçament de la resposta mundial a l'amenaça del canvi climàtic, el desenvolupament sostenible i els esforços per erradicar la pobresa.

→ Vídeos seleccionats a la Convocatòria de La fi del món d'Hamaca

→ Hermana Mamífera, de Consol Llupià

→ El capítulo del mar, de Bárbara Fluxá

→ Tierras raras, de María García

→ Green Matters, de Mia Makela (SOLU)

→ Shelter, de Lúa Coderch

→ Manifestació de bicicletes, de Video-Nou

→ Queda poco para lo siguiente, de Marta De Gonzalo i Publio Pérez Prieto

→ El camino de las abejas, de Toni Serra / Abu Ali

AUTORES

Marta Moreno Muñoz és una artista i activista que treballa en diferents disciplines com l'art d'acció, el vídeo i altres arts basades en el temps. Ha viscut i produït obres a Espanya, el Regne Unit, Turquia, l'Índia, els Països Baixos, Indonèsia, Singapur, Filipines; i ha mostrat els seus vídeos i performances en festivals i exposicions internacionalment. Acaba de concloure el seu projecte més ambiciós fins a la data, 2020: The Walk, amb Extinction Rebellion. En l'actualitat es troba investigant per a la seva tesi doctoral El arte como experiencia de disolución del sujeto. Hacia una práctica artística en tiempos de colapso i treballant en La Cultura Declara la Emergencia.

Sara Manserra és una formadora, talleriste, exploradora d'aquest univers (amb vestit espacial i tot, diu ella). Des de fa 12 anys col·labora amb ONGs a Itàlia i a Espanya, treballant en el sector de la formació, dissenyant i realitzant tallers sobre diverses temàtiques relacionades amb la justícia global –drets humans, interdependència nord-sud, violència de gènere, consum responsable, emergència climàtica. Amb altres companyes gestiona tallers d'Acció Directa Noviolenta. Des de fa 2 anys gestiona el projecte educatiu EvolucionERA, formacions per a formadors sobre emergència climàtica i ecofeminisme. És activista en moviments socials per a la justícia climàtica. En ells es busca la mobilització ciutadana per a aconseguir un canvi estructural en la nostra societat.