Abans de començar:
Per què parlar de «crisi ecosocial» en comptes de «canvi climàtic»? Per què parlar de «bogeria» o «salut mental comunitària» en comptes de «salut mental»? Per què parlar de «cultura comunitària» en comptes de «art» o «cultura»? Com posar en relació els tres anteriors, i com explicar-li-ho a adolescents?

En un context educatiu tradicional, els adolescents rares vegades s'enfronten a terminologies i enfocaments que qüestionin l'statu quo. En lloc de fomentar una consciència crítica, els programes educatius a l'ús tendeixen a reproduir les estructures existents, sense convidar a reflexionar sobre les causes i conseqüències de les desigualtats globals o locals.

L'ús d'una terminologia concreta atorga eines conceptuals precises que es converteixen en guies per a situar-nos i interpretar una realitat complexa. Per aquesta raó, és crucial fer un exercici de contranarrativa i mediació cultural, triant termes com a «crisi ecosocial», «salut mental comunitària» o «cultura comunitària» que conviden a no pensar aquestes qüestions des de l'individual, sinó a posar el focus sobre com les nostres accions i estructures socials impacten al conjunt i viceversa. D'aquesta manera, fomentem noves formes d'aprenentatge que connecten el global al local i ajudem els adolescents a entendre millor el món, qüestionar les narratives dominants i buscar solucions innovadores als desafiaments més urgents del nostre temps.

Crisi ecosocial

El terme «crisi ecosocial» no sols descriu la deterioració ambiental, sinó també les desigualtats socials que l'acompanyen. No és un fenomen natural, sinó el resultat de decisions d'empreses i governs: el 10% de les majors empreses i països són responsables del 70% de les emissions globals de gasos d'efecte d'hivernacle. Mentrestant, les comunitats més pobres, que a penes contribueixen al problema, són les que més sofreixen les conseqüències. Aquest concepte convida a reflexionar sobre justícia climàtica i la necessitat de canviar estructures que perpetuen aquestes desigualtats per a protegir tant les persones com al planeta.

Salut mental comunitària, bogeria

Parlar de «salut mental comunitària» o fins i tot de «bogeria» visibilitza que el malestar no és només individual, sinó col·lectiu. El nostre codi postal influeix més en la nostra salut que el nostre codi genètic: per exemple, viure en el barri més vulnerabilizat de Madrid –Pont de Vallecas– pot reduir l'esperança de vida en fins a 10 anys en comparació amb els barris més rics. Reconèixer el dret a la bogeria i col·lectivitzar el malestar permet qüestionar prejudicis, entendre el sofriment com a part de la diversitat humana i generar xarxes de suport comunitàries que millorin les condicions de vida en els llocs més desfavorits.

Cultura comunitària

La «cultura comunitària» trenca amb la visió elitista de l'art. Més enllà de museus o teatres, la cultura neix de les experiències quotidianes i col·lectives. No obstant això, més del 30% de la població en països europeus no accedeix a activitats culturals com a teatres o museus a causa de barreres econòmiques, educatives o socials. A més, en algunes ciutats, més del 80% del pressupost cultural es destina a grans institucions, deixant a les iniciatives comunitàries amb menys del 5%. Això reforça la necessitat d'un enfocament més inclusiu que acosti la cultura als espais quotidians. La cultura comunitària és un pont entre contextos en crisis i solucions innovadores, una eina per a transformar realitats, donar veu a les comunitats i abordar desafiaments com la crisi ecosocial o la salut mental des de la creativitat col·lectiva. En un context on la programació educativa reglada elimina progressivament la reflexió i la creativitat dels seus plans d'estudi, la cultura comunitària emergeix com un espai essencial per a despertar i conrear aquestes capacitats per a confrontar els reptes socials del nostre temps.

→ ESCOLETA PER A BOOMERS a VALLECAS
(entra aquí per a accedir a les metodologies desenvolupades en el treball amb adolescents i el programa escolar al qual han donat lloc)

→ TAROT de l'ESCOLETA PER A BOOMERS
(entra aquí per a accedir al tarot educatiu i a les seves instruccions d'ús)

3 ESTRATÈGIES CLAU DE MEDIACIÓ CULTURAL

Arxiu Hamaca: el cinema com a oracle

L'estratègia El cinema com a oracle utilitza el cinema no sols com a entreteniment, sinó com una eina de reflexió i diàleg sobre temes emocionals i socials. En aquest enfocament, el cinema actua com un oracle, responent a les inquietuds i emocions dels adolescents, els qui, a través de la seva mirada fresca i plena de preguntes que no donen les coses per assegut, es converteixen en els guies que interpreten les peces audiovisuals. Així, les joves assumeixen rols actius: no sols són públic, sinó també arxiveres, curadores i creadores, participant en el cicle complet de l'obra, des del seu descobriment fins a la seva reinterpretació.

Una part clau d'aquest procés és l'ús de curtmetratges de l'arxiu Hamaca. Aquestes peces, seleccionades per la seva capacitat de detonar reflexions col·lectives, permeten als joves començar a treballar de manera conjunta entorn de conceptes concrets relacionats amb la crisi ecosocial i el sofriment psíquic, estimulant l'intercanvi d'idees i la construcció compartida de significat. En fer-ho, els adolescents no sols desenvolupen una major comprensió del cinema, sinó que transformen l'institut en un centre cultural expandit on es desdibuixen les fronteres tradicionals entre l'escola i l'art.

Aquest enfocament els permet enfortir un sentit de pertinença al projecte: els joves deixen de ser simples estudiants passius, sinó que es projecten com a agents de canvi en el món de l'art i la cultura. Un exemple concret d'aquesta transformació va ser la seva participació en la convocatòria anual d'Hamaca, on van presentar les seves pròpies peces, validant la seva creativitat i mostrant que les seves obres podien estar a l'una d'altres creadors experimentals. Aquest gest va ajudar a enfortir tant la seva autoestima com els llaços entre els participants.

En la selecció de peces de l'arxiu, en lloc de centrar-nos en produccions més llargues o populars, es dona visibilitat a peces de curta durada, sovint relegades o considerades menys rellevants per a la seva exhibició o com a part de la trajectòria de les seves autores. Aquest enfocament rescata obres més oblidades, aprofitant la seva capacitat per a condensar idees en pocs minuts i responent als hàbits de consum audiovisual actuals, que afavoreixen fragments més breus a causa de la saturació d'estímuls i el dèficit d'atenció.

Collage: l'art com a alquímia

Si comparem la baralla de tarot amb un programa educatiu, els grups de cartes serien les assignatures, i cada carta, un tema específic. Per a crear el tarot, LOCUS* ha proposat la tècnica artística del collage, que ens convida a pensar amb les mans, a explorar les nostres emocions i donar-los forma a través de la composició d'una obra plàstica. Es tracta d'unir fragments d'imatges, textos i altres elements de diverses fonts. Així, la creació individual d'una carta i l'elaboració col·lectiva de la baralla del tarot es converteixen en un exercici d'autoafirmació, on el màgic i el creatiu s'entrellacen. El collage es converteix en una eina per a visualitzar, transitar i canalitzar la nostra convivència amb la bogeria o el sofriment psíquic en posar-lo sobre la taula –al mateix temps que ho col·lectivitzem i suavitzem.

L'art del tarot cerca arribar a les capes més profundes de la ment a través d'imatges que adquireixen un simbolisme únic, oferint un coneixement imaginatiu de les coses, allunyat de la raó dogmàtica. Aquesta baralla sorgeix d'un exercici reflexiu i creatiu que ens permet descobrir l'oculto en els nostres malestars i invocar un futur menys crític. En aquest sentit, el tarot no és només una eina per a l'endevinació, sinó principalment un procés catàrtic, una experiència social i un aprenentatge recreatiu. Així, es redueix la por a l'estigma i se celebra als qui, com nosaltres, vivim el món de manera llunàtica.

Diem que la creació de cartes del tarot a través del collage, més enllà de ser una tècnica artística, és un acte màgic perquè, en combinar imatges, textos i fragments de diverses fonts, introdueix un element inesperat i transformador en la realitat. La realitat, llavors, es percep com a mal·leable, susceptible de ser modificada a través de la creativitat, la qual genera una cosa nova amb el poder d'alterar l'estat de les coses, obrint noves perspectives i significats.

Aquest enfocament posa en valor el pensament lateral, creatiu i màgic, eines de saber i aprenentatge que solen ser estomacades en els contextos d'ensenyament hegemònics. A nivell conceptual i material, aquest menyspreu és evident, per exemple, en l'elecció política de reduir l'espai ocupat per les assignatures de filosofia o arts dels programes educatius generals, àrees que fomenten precisament aquest tipus de pensament transformador.

Cada carta creada no és només un objecte visual, sinó una eina carregada de poder simbòlic, capaç d'influir en la percepció i el pensament de qui l'observa. Actua com un ritual o sigil, transformant tant la realitat interna –expulsant el dolor i el silenci– com l'externa –posant el focus del sofriment en el context de crisi ecosocial i adultocentrisme. Les cartes conformen un tarot i un programa educatiu que ens ajuden a revelar l'oculto i a imaginar un futur en la nostra lluita contra el dolor, abordant tant la crisi ecosocial global com la nostra salut mental.

LOCUS*: un espai més segur

En LOCUS* qüestionem la noció tradicional de «lloc de seguretat», entesa comunament com un espai de contenció física i farmacològica, vinculat a sistemes de poder com la policia o les institucions de salut. Aquesta visió exclou als qui experimenten sofriment psíquic i els considera una amenaça. Per això, el nostre objectiu és crear llocs que sorgeixin des d'i per a les persones boges, on el sofriment psicològic pugui ser compartit, acompanyat i abraçat.

Crear un espai segur col·lectivament implica, en primer lloc, reconèixer i qüestionar les estructures socials que perpetuen desigualtats –com el poder, el gènere o el capacitisme. A partir d'aquí, busquem construir noves maneres de relacionar-nos, basades en una major diversitat d'emocions, necessitats i desitjos. Sabem que això és un desafiament perquè no estem acostumats a funcionar sota aquestes pautes. Per això, no podem prometre que aquests espais siguin totalment segurs, però sí que ens comprometem a fer-los més segurs mitjançant l'esforç conjunt de tots, creant un ambient de cura on l'error i la reparació tinguin cabuda.

Per a això:

• Pautes de cures: Són essencials en processos de mediació cultural estesos. En establir normes clares sobre la minimització de violències i la cura emocional, facilitem un espai respectuós. Aquestes pautes fomenten la confiança i permeten abordar temes sensibles, garantint un ambient inclusiu i col·lectiu en el qual tots se sentin còmodes i secundats.
  Recurs: Pautes de cures ExB
   
• Dinàmica de presentació simbòlica: Presentar-nos a través de símbols connecta amb una capa més profunda de nosaltris mateixes, superant les barreres de la vergonya i el formalisme dels currículums acadèmics o laborals. És àgil, directe i ens connecta des d'un lloc més sensible.
   
• Preguntar «¿què tal?» tots els días: Aquesta pràctica permet connectar les sessions, recuperar el processat entre l'una i l'altra, i situar l'estat emocional de cada persona abans d'enfrontar la sessió. A vegades, serveix per a celebrar petits avanços; unes altres, per a ajustar les dinàmiques, donar més espai a l'escolta o enfocar el treball en les peces que s'estan creant.
   
• Berenar: El berenar permet trencar la rigidesa de com es percep l'espai-aula. En menjar guanyem energia i, alhora, podem generar un espai de trobada o una pausa subtil per a continuar compartint sense necessitat d'estar constantment actives. És una oportunitat per a donar espai a la relaxació i la conversa.
   
• Música de fons: La música suau, o la que les participants prefereixin, acompanya el procés creatiu. Ajuda al fet que l'ambient reflexiu sigui menys solemne i més dinàmic, creant un entorn més divertit i estimulant.
   
• Tancament festiu: És fonamental donar un tancament al procés per a evitar la sensació d'inconclús. Els llaços emocionals que es creen són forts, no donar-los un tancament adequat pot generar confusió o malestar. Recapitular el reeixit i celebrar la transformació aconseguida és clau per a evitar una sensació agredolça i obrir la porta a futures relacions en altres espais.

ALTRES RECURSOS

→ També pots trobar els continguts d'aquest recurs en la publicació Escoleta per a Boomers (disponible pròximament) al costat de més materials i documentació de procés.

→ Salut mental i adolescència: Aquests visionats són un lloc de seguretat

→ Vademécum: Guía sobre salud mental crítica, espacios más seguros, collage y magia

LES AUTORES

LOCUS* és un projecte que explora la intersecció entre cultura i salut mental des d'una perspectiva crítica i comunitària. Té com a objectiu promoure els drets culturals dels qui viuen experiències de sofriment psíquic alhora que busca fomentar una perspectiva més holística sobre la salut mental. Aquests objectius es materialitzen a través d'una varietat d'accions artístiques: processos de mediació cultural prolongats en el temps; conferències i col·loquis; educació no formal amb adolescents; recursos pedagògics i comunitaris de salut mental; programes de ràdio; tallers específics; docència universitària; i una infinitat d'activitats més, totes elles treballant des de l'àmbit de l'art per a generar converses que normalment es mantenen en silenci. LOCUS* és un projecte pioner de cultura boja a Espanya. Des de 2019 i fins a l'actualitat, ha rebut l'important suport d'entitats com Medialab Prado, la Fundació La Caixa, La Casa Encendida, el Ministerio de Cultura, el Ministerio de Educación, el Museo Reina Sofía o el CCCB. Ha aparegut en reconeguts mitjans com El Salto, El País Semanal, elDiario.es o Público. També ha estat premiat per la Fundación Manantial. A més d'en Escoleta per a Boomers, LOCUS* ha col·laborat amb Hamaca en diverses ocasions, destacant activitats extraescolars de cineforum, el programa Estos visionados son un lugar de seguridad, o el taller Visiones Majaras.

Des de LOCUS* han treballat en aquest projecte Ana CSC, treballadora cultural, i Francesca Alessandro, arquitecta i treballadora cultural. Ambdues han co-creat, coordinen i medien en projectes com LOCUS* i Galaxxia des de Nadaº.

Nadaº és una associació situada a Madrid que produeix projectes culturals entre els quals es troba LOCUS*. A través de l'art i la cultura contemporanis estimulen el pensament crític, desafien l'statu quo i contribueixen a la transformació social. El nucli del seu treball gira entorn de la defensa dels drets culturals, la celebració de la diversitat i el comunitari, i el qüestionament de les normes establertes.

Secunden: