Hamacaonline

Catalog

News

Tecnocolonialisme de butxaca

Jan. 22, 2020

A càrrec de Joana Moll i Jara Rocha

INTRODUCCIÓ

La matriu colonial està en actiu en cadascuna de les nostres situacions quotidianes, i per descomptat també en cadascun dels dispositius tecnològics que fan succeir a la vida d'una manera particular. I particularment accelerada (de mitjana un mòbil té una vida útil de 18 mesos). En 2017 es va estimar per primera vegada que els dispositius eren la indústria més contaminant del planeta, per sobre del transport i la carn. Aquesta posició ve sens dubte donada pel tòxic processament físic i químic de materials minerals i plàstics, però a més conté a la del transport pel funcionament de la densa xarxa de desplaçaments marítims de la qual depèn la seva comercialització, que ha permès que el món es converteixi en un fàbrica global. Estudiar de prop els dispositius i els llegats colonials reproduïts per les seves indústries és una poderosa presa de la matèria tècnica que constitueix com a pràctica un començament per a poder-los qüestionar i així establir les bases per a un desplaçament des de les formes culturals/tecnocientífiques més probables (que perpetuen aquesta matriu colonial) cap a l'obertura anticolonial dels possibles. Aquesta obertura dels possibles és una urgència social i política en el present ecocida, racista, feminicida, classista, especista i capacitista per nomenar només alguns dels nostres problemes. No es tracta tant de victimitzar-nos o culpabilitzar-nos, ni tampoc de rebutjar la tecnologia que portem en la butxaca, sinó més aviat d'entendre d'on ve i per què és i funciona d'aquesta manera per a llavors poder començar a destriar, dissenyar i reclamar en col·lectiu altres possibilitats per a aquestes tècniques tan mundanes com complexes.

Urgeix executar un meticulós treball de desmuntatge infraestructural a base d'atencions polititzades i creatives d'ítems gairebé arquetípics que afecten la vida corrent en bona part de les seves esferes, per a sofisticar estratègies de contenció, problematització i alteració d'aquestes estructuracions.

Pancarta elaborada per a la manifestació contra el canvi climàtic a Barcelona, 2019

Per això, aquest recurs s'acosta a una bateria de projectes artístics i teòrics (alguns de la plataforma d'Hamaca, altres externs) per a d'aquí extreure algunes preguntes, desplegar un glossari i proposar dues pràctiques pedagògiques. Aquestes preguntes, aquest glossari i aquestes pràctiques seran per tant eines per a desmuntar críticament un dispositiu paradigmàtic de l'experiència audiovisual més mundana de la nostra contemporaneïtat: el telèfon intel·ligent.

Càmeras de smartphone

Quant a les pràctiques, es vinculen a dues maneres diferenciades d'estudi, a triar o a sumar (segons el temps del qual es disposi a l'aula): un a base de preguntes (pràctica 1: entrevistes creuades sobre la convivència amb els telèfons intel·ligents durant un dia qualsevol) i un altre a base de connexions (pràctica 2: exercici de diagramàtica col·lectiva). Metodològicament, l'aprenentatge a base d'entrevistes succeeix quan entre dos iguals i a base de preguntes meticuloses s'aconsegueix parar esment a aspectes molt naturalitzats i assimilats, per a potser aconseguir l'estranyament, el qüestionament o l'afirmació d'usos i hàbits; d'altra banda, l'aprenentatge a base de desmuntatge s'emmarca dins de la tradició del que en enginyeria s'ha anomenat «enginyeria inversa», i en ciències socials s'ha anomenat «descaixanegrització» o «unblackboxing»; tots dos mètodes d'aprenentatge/recerca consisteixen a desmuntar un dispositiu aparentment tancat o acabat i inaccessible per a analitzar els seus components i així comprendre la seva arquitectura, la seva història, la seva materialitat, les seves necessitats i el seu funcionament. El qüestionament i el desmuntatge són possibles primers passos cap a la comprensió, que deixen la porta oberta a la crítica, el redisseny o la inventiva d'alternatives.

 

PROPOSTA REFLEXIVA

«(La teva) veu, i el teu vot, i els teus drets, també les teves aspiracions, són tot infraestructures. Això significa que la política, la nostra capacitat col·lectiva per a canviar el món, és també una infraestructura. I, per tant, que per a fer-nos pròpiament càrrec dels nostres anhels per un món millor hem d'aprendre a reclamar i fer nostres les infraestructures que organitzen les nostres vides». Alberto Corsín, «Reclamar las infraestructuras», a Guía LADA.

Cables d'internet subaqüàtics transoceànics.

La immensa majoria de les operacions tècniques en el dia a dia contemporani succeeixen dins del que pot anomenar-se «la matriu colonial»: una ordenació del món molt específica que funciona segons la distribució de poders resultant del procés de colonització (com a fita: la invasió d'Amèrica en 1492) i els canvis radicals que es van donar econòmica, cultural, geogràfica, espiritual, científica i socialment durant aquest procés, imposats des d'Europa. En altres paraules: la matriu colonial és la lògica subjacent que es va posar en circulació de forma imposada i que va generar un nou ordre de món a base del desplegament del sistema geopolític de l'estat-nació i l'imperi, econòmic del capitalisme desenvolupista, cultural de la modernitat universalitzant (en les seves formes institucionals, humanistes i morals) i social per la imposició del sistema de jerarquització d'ètnies, amb la consegüent forma d'explotació i discriminació per racialització. És pertinent considerar aquesta matriu colonial per a entendre les quotidianitats també en el pla infraestructural, perquè continua perpetuant-se en les formes contemporànies de globalització, racisme sistemàtic i imperialisme occidental. La separació abrupta del món en un Sud Global que és usat per part d'un Nord Global a base de extractivisme material (de recursos) i cultural (de formes de vida, pràctiques i representacions) continua augmentant sense cessament les condicions de desigualtat, desarrelament, exclusió, dominació, explotació i extermini.

Salar de Uyuni (extracció de liti a Bolívia)

«És moment d'evidenciar que la societat de creixement ha superat els seus límits. En el present, allò que hem denominat desenvolupament es troba construït sobre la misèria de molts éssers humans i sobre el deteriorament de l'entorn del qual depenem, però a més, tal com evidencia el càlcul de la petjada ecològica, no es podrà sostenir en el temps, ni tan sols per a una bona part dels sectors més privilegiats». Yayo Herrero

E-waste

En la intersecció entre el colonialisme i les (ja no tan) noves tecnologies, els oligopolis que regeixen en forma de «innovació totalitària» (imposant els règims tècnics, les formes en què circula la informació, les condicions de sociabilitat i deixallabilitat, vigilància o monetització de l'experiència mediada) són responsables de l'accentuació de la matriu colonial en els temps de hipercomputació contemporània. Tant en el sentit mediambiental com en el sentit cultural o el laboral, les implicacions d'aquest totalitarisme són notablement nocives.

«La creació de continguts digitals requereix una infraestructura tecnològica produïda i mantinguda per processos de treball que inclouen diverses activitats com l'extracció de minerals amb mà d'obra esclava, que constitueix la base física de les tecnologies de la informació, el treball d'assembladors de maquinari controlat militarment i altament explotat que treballen en condicions d'industrialisme taylorista, una aristocràcia del treball del coneixement altament remunerada, treballadors precaris de serveis digitals així com treballadors del coneixement explotats imperialment als països en desenvolupament, treballadors que realitzen el reciclatge industrial i la gestió de les deixalles electròniques, o el treball físic informal altament perillós de les deixalles electròniques». Fuchs

Treball digital invisible i precari (Imatge: Interactions Journal, Association for Computing Machinery)

La producció de dispositius es fa en la seva majoria a la Xina. La Taiwanesa Foxconn és de les més potents. Aquí es fabriquen components per a Apple. Les condicions de treball són molt dures. Els dormitoris de Foxconn tenen xarxes anti suïcidi.
 

Urgeix entendre els seus mecanismes interns per a alliberar les vides (no-només-humanes) de les lògiques individualistes, victimitzadores, desvinculades de la terra, homogeneizants i desinformades que produeixen aquests oligopolis de l'alta tecnologia.

«El món ara consumeix moltes més "coses" de les que mai ha consumit. Usem 34 vegades més minerals de construcció com a pedra i ciment i 27 vegades més minerals i minerals industrials, com a or, coure i metalls estranys, que fa poc més d'un segle. A més, cadascun de nosaltres utilitza individualment més recursos. Una persona avui dia consumeix més de 10 vegades la quantitat de minerals que una a principis del segle XX». David S. Abraham

 

PIeter Bruegel, L'lquimista (1600)

GLOSSARI

Antropocè:
ITO (Indium Tin Oxide): material transparente que que fa que la pantalla tàctil sigui conductora.
Terres rares:
Geopolítica:
U.S. Geological Survey Agency:
IOT:
Infraestructura:
Colonialisme:
Tecnocolonialisme:
Computacionalisme:
Interfície:
Usuarització:
Estàndard:
Unicode:
Soberania tecnològica:
Obsolescència:
Surveillance Capitalism:
Sostenibilidad:
Reciclatge:
Petjada de carboni:
Transició ecològica:
Sur global:
Ecofeminismes:
Ecofascismes:
GAFAM:
Backbone:
No-solament-humà:
Exploded view:
Diagramàtica:

 

VÍDEOS i PROJECTES ARTÍSTICS QUE PODEN SER ÚTILS PER A PENSAR I VISUALITZAR CRÍTICAMENT EL TEMA

 

2. Silvia Zayas, Pêro Escobar vs Elvis Presley (2012)

Algunos detalles -citas directas o preguntas que se descuelgan- de la película que la conectan con este recurso:

  • «Yo concretamente leo de izquierda a derecha».
  • Noción de «descubrimiento» de América.
  • «El rey del imperio se infiltra en las colonias».
  • Criado - empleado doméstico.
  • Distribución mediatizada de «lo pop»: transistor móvil (con pilas) para bailar en el espacio público de una colonia.
  • ¿Qué de tecnocolonialismo hay en un sello de correos con la imagen de Pêro Escobar? ¿cómo se relaciona eso por ejemplo con la tabla de UNICODE? ¿o con el protocolo de transmisión de datos de whatsapp?
  • «Zonas de producción» ¿Cuáles son ahora?
  • «Una espada no es una herramienta útil para extraer petróleo / hacen falta instrumentos más sofisticados».
  • Militarización de la política energética
  • Tensión racial y representacional en lo mediático: quién emite y quién recibe, qué cultura circula y cómo... etc.
  • «Países geométricos».
  • «El reparto ocurre ahora en el mar»: del petroleo al backbone.
  • «El paisaje de una distopía futurista - lo veo así».

 

2. Unknown Fields Division, Rare Earthenware (2015)

Mientras que los viajes a lugares extraordinarios son la piedra angular de los viajes de lujo, este proyecto sigue a otros viajes más bien ocultos que tienen lugar a través de las cadenas de suministro globales. Retrae a sus orígenes los elementos de tierras raras, que se utilizan ampliamente en la electrónica de alta gama y en las tecnologías verdes. La película, realizada con el fotógrafo Toby Smith, documenta su viaje desde los barcos contenedores y puertos, mayoristas y fábricas, hasta las orillas de un lago radiactivo de poco líquido en Mongolia Interior, donde tiene lugar el proceso de refinamiento. Unknown Fields Division, en colaboración con Kevin Callaghan, ha utilizado el lodo de este lago para fabricar un conjunto de tres vasijas de cerámica. Cada uno de ellos tiene un tamaño en relación con la cantidad de desechos creados en la producción de tres artículos tecnológicos: un smartphone, un portátil de peso pluma y la célula de una batería de coche inteligente.


3. Joana Moll, The Hidden Life of an Amazon (2019)


4. Joana Moll, DEFOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOREST (2016)

 

5. Joana Moll, CO2GLE (2014)

Los datos son altamente contaminantes. Se dice que de media, transmitir 1MB de info equivale a 7,072 Gr de CO2. De todos modos esto es estimado. Internet es la infrastructura más grande que la humanidad ha creado y la más invisible. Es impossible determinar la cantidad exacta de emisiones que genera la red debido a su complejidad. Joana Moll desarrolla proyectos para visibilizar y denunciar la invisibilización de esas cifras.

 

6. Michael Saup, Avatar the avatar of Avatar (2010)

Pyramis Niger - el avatar de Internet. Una pirámide de carbón de lignito con una base de 1.422 metros y una altura de 905 metros creada por el consumo de energía eléctrica de Internet en 2009, que totalizó 1.000.000.000.000 kWh's. Las briquetas de lignito crearían una línea 1,5 veces más grande que la distancia entre la Tierra y el Sol.

 

7. Arturo / Fito Rodríguez Bornaetxea, Atlas (1989)

Algunos detalles -citas directas o preguntas que se descuelgan- de la película que la conectan con este recurso:

 

Colaboran

  • Dispositivo del Atlas: ¿qué vínculos tiene el dispositivo moderno del Atlas con su voluntad enciclopédica visual no-lineal, con el smartphone contemporánea?
  • ¿Cómo circulaban las formas de poder y de ordenación del mundo en el dispositivo Atlas?
  • ¿Cómo se vincula el mito de Atlas con el dispositivo smartphone y las subjetividades que de él emergen?
  • La estética del vídeo: ¿es homogeneizante y universal, o local/situada? ¿por qué?
  • ¿Sería possible determinar cómo el medio del vídeo a finales de los 80’s operaba socialmente? ¿qué similitudes y qué diferencias se dan entre ese momento y ese medio y el del audiovisual que tiene lugar en los smartphones contemporáneos?
  • ¿Qué realidades geopolíticas y ecológicas están representadas en la pieza y a partir de qué estrategias narrativas/simbólicas?
  • El vídeo todavía fue elaborado en el contexto de la Guerra Fría: ¿desde qué bloque y cómo eso determina a la pieza?

 

PROPUESTAS DE TRABAJO EN EL AULA
 

1) Entrevistas cruzadas sobre una jornada de atención semiótica y material a la actividad en/con el smartphone particular.
Cada participante entrevista a otrx participante, haciéndole preguntas específicas acerca de la experiencia que ha tenido en o con su smatphone ese día, desde que despertó. Pueden preguntarse asuntos como estos, u otros: tráfico de datos, frecuencia de consulta del smartphone, tipo de aplicaciones que se usa, paradigmas científicos o culturales que esas aplicaciones traen (médicos, estéticos, comunicacionales, medioambientales, económicos), signos usados (y si son occidentales o no), representaciones que ha visto o leído (imágenes, videoclips, relatos), fabricantes implicados en la fabricación de ese móvil en concreto, y lugares de fabricación/distribución, edad del dispositivo o detalles de obsolescencia programada que haya posido observar, etc.

Se grabarán en vídeo las entrevistas y luego en grupo se identificarán patrones: repeticiones, excepciones.

 

2) Práctica de diagramática colectiva

Para elaborar esta práctica, puede usarse Graphviz, una herramienta libre para la elaboración de diagramas... o pueden usarse pizarra o papel. Ejemplo de visualización. O dibujar una exploded view, usando técnicas de dibujo anotado o collage. O hacer una infografía con collage. Aquí tienes un ejemplo de Bureau d'Etudes

Es recomendable hacer esta práctica a partir de dispositivos/modelos concretos. Puede ayudar partir de preguntas basadas en las clásicas 5W+1: What, Where, Why, When, Who + How (qué, dónde, por qué, cuándo, quiénes y cómo): ¿De qué materiales están hechos los teléfonos? ¿De dónde y bajo qué condiciones se obtienen estos materiales? ¿Dónde y cómo se fabrican los teléfonos? ¿Qué implicaciones sociales tienen como símbolo de estatus? ¿Son racistas, sexistas, capacitistas, clasistas?  ¿De qué manera? ¿Qué efectos tienen sobre nuestro comportamiento el estado always on que propician las redes móviles? ¿quiénes son los agentes implicados en la existencia de un smartphone y qué rol social ostentan? ¿Cómo se usa el lenguaje textual y visual en un smartphone contemporáneo? ¿Por qué es un dispositivo de sesgo occidental/euroblanco?

Esta práctica permitirá visibilizar un mapa que, a modo de fractal, nos ayudará a comprender mejor las relaciones globales de producción y consumo del capitalismo tecnocolonial contemporáneo, así como la mercantilización de la expresión y las relaciones humanas. Con esta ampliación y complejización de nuestra visión sobre «lo smartphone» quizás seremos capaces de imaginar y trazar nuevos modelos sociales y políticos más recíprocos y por consiguiente, más equilibrados entre actores sociales y naturales, y también entre lo que se ha llamado «norte y sur global».

 

BIBLIOGRAFÍA

David S. Abraham, Elements – and minerals – of power in our Internet economy (2015)
Ramon Amaro, As If
Bureau d'etudes: Electromagnetic propaganda
Alberto Corsín Jiménez: Reclamar las infraestructuras (La aventura de aprender)
Christian Fuchs: Critical Theory of Communication. Pp. 47–73
Yayo Herrero: Crisis ecológica. Aprender a vivir pisando ligeramente sobre la Tierra
Kevin McElvaney: Ghana's e-waste magnet
Charlotte Rogers: Mouning El Dorado. Literature and Extractivism in Contemporary american Tropics


Tricontinental: Institute for Social Research Notebook N o 2, The Rate of Exploitation (The Case of the iPhone)

Otros nombres críticos, para seguir leyendo: Murray Bookchin, LewisMumford, Ivan Illich, Spideralex, Femke Snelting, Seda Güerses, Martino Morandi & Roel Rosacam Abbing, Shoshana Zuboff, Eugenio Tisselli, Evgeny Morozov, Andrew Feenberg, Federico Campagna, Bifo Berardi, Régine Debatty

 

Col·laboren