Vísceres, un ramat d'ovelles, una primavera. Amanyac de coloms i cançons amb la boca tancada. Alguns voltors, ossos, flors i moltes mans. Mans que donen menjar, munyen, acaricien, xollen, filmen, mans que maten. Mans que habiten els dubtes i contradiccions del maneig d'altres espècies.

A GORRIA, Maddi Barber s'acosta al territori pirinenc i els seus habitants, humans i no humans, on retrata les friccions i desafiaments que es generen al paisatge rural contemporani.