Les històries personals que van viure respectivament l'Oncle, el Pare i el Fill formen una experiència tràgica que es dibuixa al llarg d'una línia en el temps. Aquesta línia hendida s'assembla a una arruga en l'àlbum familiar, però també a una esquerda en els murs de la Casa paterna. S'assembla a la ferida oberta en perforar una Muntanya, però també a una cicatriu en l'imaginari col·lectiu d'un poble, on la idea de la salvació troba en la lluita política un destí tràgic. Què hi ha al final de recórrer aquesta línia? Seran les velles cançons de guerra suficients per a sortejar aquest destí?