Javier Olivera (1969, Buenos Aires, Argentina) és artista visual, director i guionista de cinema i docent. A partir de la intersecció de disciplines –pintura, fotografia, vídeo, instal·lació, llibre d’artista, cinema–, aborda la relació entre memòria i identitat com a constructores de l’ésser individual i social. Aplica l’ofici i el coneixement tecnològic, obtingut en el camp industrial del cinema i la televisió, a una metodologia de producció independent per preservar un discurs autoral i garantir una recerca formal.

Va estudiar pintura a l’Argentina amb Luis Felipe Noé i Eduardo Stupía, entre d’altres; cinema als Estats Units a la UCLA, i literatura iberoamericana a la Fundación José Ortega y Gasset d’Espanya. En cinema ha escrit i dirigit el llargmetratge de ficció El visitante (1999) i els documentals Mika, mi guerra de España (2013), La sombra (2015), La extraña. Notas sobre el (auto) exilio (2018), Una habitación en Bangkok (2025) i La piel (2026). Ha dirigit sèries de ficció i documental per a plataformes d’Argentina, Veneçuela, Estats Units i Espanya; i ha impartit seminaris i tallers en universitats de cinema i arts audiovisuals d’Argentina, Uruguai, Colòmbia, Cuba i Espanya.

Paral·lelament, des de 1990 produeix un corpus d’obra plàstica que abasta pintures, fotografies, vídeos monocanal i vídeo-instal·lacions, exhibides en mostres individuals i col·lectives d’Iberoamèrica, els Estats Units i Europa. Viu i treballa a La Pesquera, Castella-la Manxa, Espanya.