María Salgado (1984) combina l’escriptura i l’escena en la cerca d’un so que ens connecti amb el món i el desig, amb el desig de món. Treballa amb el llenguatge com a material i des de la poesia. Lírica, Rekord, Sale i Salitre són els seus darrers llibres publicats. Al voltant del somni, la història i el record, els quatre formen part d’un viatge d’indagació en l’arribada per l’aigua de la llengua de la nit / del poema. Al voltant de les ciutats, els seus disturbis i intercanvis, i la materialitat de les frases d’allò polític, el gènere i l’amor, va escriure ready, Hacía un ruido i Orientada a Stein, en perpendicular a un llarg assaig titulat El momento analírico, publicat per Akal el 2023. Ha presentat solos en museus com el MAC Montreal (De lengua Trois (three) pieces, 2019), el WKV Stuttgart (Die 1, die eine 3 wurde, 2018), el MACBA (Lírica/3, 2017) o el Museo Reina Sofía (Deja a ella probar, 2023), i en teatres com La Caldera o La Abadía (baldío dorado, 2024), a més de tota mena d’espais autònoms.

Juntament amb el compositor Fran MM Cabeza de Vaca va crear la trilogia d’obres escèniques Jinete Último Reino (2017–2023), amb la qual han girat per nombrosos contextos com l’auawirleben theaterfestival, el Centro Cultural Kirchner o el 39 Festival de Otoño, on es va poder veure completa el 2021. Amb el dissenyador Rubén García-Castro produeix la seva obra gràfica com a equip ANFIVBIA. Forma part de Seminario Euraca, un col·lectiu d’investigació independent sobre llengües i crisis del present amb seu a Madrid, on viu i treballa.