12 de juliol de 2023
Programa de tardor #Dimartsdevideo
setembre - desembre 2023
Santa Mònica
Creix el poder de l'extrema dreta mentre es dissol la gravetat dels valors conservadors i neoliberals de “centre”. La democràcia fracassa, funcionant com un mer context per al veritable sistema polític global que estableix les normes –el capitalisme– i les veritables governants –les macroempreses. Els serveis personalitzats tanquen cada dia més la rígida individualitat identitària enfront del que podria ser una dimensió jo-món (1) més conscient, contribueixen a convertir la interdependència orgànica en un sistema de vincles cada vegada més críptics, més inassumibles sense una programació de límits i acords cada dia més explícits i intransigents. Com escoltàvem fa poc a Blanca Arias: la falta d'atenció a l'altre és tan greu que ens ha portat a necessitar escoltar explícitament “sí, vull follar amb tu” per a saber si podem follar amb una persona (2).
El món s'enfonsa i ens deprimeix mentre veiem caure els espais, les estratègies, les comunitats, els relats que ens fan creure que existeix una resistència, que està activa aquesta resistència, que fa món, que pot créixer, que projecta vida cap endavant. Malgrat el nostre acord amb Bifo en observar que els discursos a la contra perden esma en una etapa necessitada de força afirmativa (3), aquest programa és una aposta a la contra, però ho és per a transformar-se mentre succeeix en una proposta d'esperança. El desastre és tan gran que ocupa gairebé tot, costa nomenar senzillament les resistències. Sí, ens trobem amb una crisi d'esperança: sabem el que no volem, ens costa imaginar com seria el que sí que volem, i llavors, com es fa. Però estem en el preàmbul de l'afirmació, de trobar les paraules: avui un AIXÒ NO per a demà assenyalar un JA CAP A l'esperança, la il·lusió, els mons per fer, que requereixen d'una sensibilitat col·lectiva dirigida cap a unes certes sensacions de BELLESA –que a la fi és present en tota felicitat, en tot horitzó polític per desitjar i gaudir.
Des dels primers usos del vídeo, al camp de l'art s'han donat pràctiques d'alta implicació política que interpel·laven un context del seu moment més enllà de l'artístic (4). Per a acabar l'any, Hamaca ha decidit abordar en el seu programa alguns dels aspectes que considera més urgent atendre per a resistir al feixisme que s'està menjant el món i per a obrir unes esquerdes cap a la bellesa: contra la transfòbia, la imaginació que ofereix el queer i les xarxes de suport transfeministes; contra la incorporació d'ètiques policials fins i tot en les relacions més íntimes, el feminisme antipunitivista que creu en la nostra capacitat per a atendre els conflictes; contra la impossibilitat d'imaginar civilitzacions felices, la transformació radical de les institucions; i contra la relació clientelista amb el benestar, una crida a les formes de vida incomercialitzables.
12 de setembre, 19:00h
TRANS* JOY
Projecció d'Escenario doble de Virginia Villaplana, assaig documental que aborda qüestions de la masculinitat contraposant dues experiències: una entrevista a en Marco, home transsexual que narra la seva transició; i l'acció dragking de la performer francesa Myriam Marzouk. La naturalitat i senzillesa lluminosa de l'entrevista a Marco contrasten amb la nocturna teatralitat de la segona per a oferir-nos dues maneres d'afrontar les construccions dels gèneres. El vídeo estarà acompanyat per la intervenció de Orne Cabrita que, des d'aquest punt de partida, abordarà qüestions sobre l'actual legislació trans i el que suposa per a cossos transmigrants, tan per qui decideixen hormonar-se com no, sobre la moció terf que en els últims anys s'ha enfortit en alguns sectors del feminisme i sobre com col·lectivament existeixen vies per a fer costat als qui troben barreres d'accés al mèdic.
+info
10 d'octubre, 19:00h
Caucus: activacions per a una imaginació política que esdevindrà
Projecció de Caucus Fuengirola d'Agustín Parejo School, documentació d'una acció col·lectiva realitzada a la localitat de Fuengirola el 4 de gener de 1986: va consistir en la paròdia d'una campanya electoral buidada de tota referència ideològica, “vàlida per a qualsevol partit en qualsevol circumstància”. La projecció s'acompanyará de la intervenció de Claudia Delso Carreira, qui a partir del vídeo abordarà temes com la imaginació política actual —o més aviat la falta d'imaginació després del cicle post 15m—, sobre la percepció d'una crisi de pensament i articulació col·lectiva que tendeix cap a l'institucionació, en un moment de crisi estructural en tots els àmbits de la vida. Aquestes són algunes de les preguntes que llancem per a activar la sessió i la conversa: Com activar la imaginació política en un moment reaccionari? En quin moment deixem de connectar amb el desig de possibles futurs en col·lectiu? Entrar en les institucions va suposar una pèrdua de capacitat creativa? Pot el jurídic ser sexy?
+info
14 de novembre, 19:00h
[Conflicte] no és el mateix que [Abús]
Projecció d'El jurado de Virginia García del Pino i conversa amb Laura Macaya. Veritablement, El jurado és només un grup de píxels resultants d'un zoom digital sobre uns rostres difuminats. La càmera que filma als membres d'un jurat popular, enfrontats a un judici per assassinat, es troba tan perduda com al laberint de proves, imatges i testimoniatges, incapaç de filmar res que no sigui la seva pròpia descomposició. Laura Macaya és militant feminista antipunitivista, anarcosindicalista i abolicionista del sistema penal. Es dedica a l'atenció directa, el disseny de metodologies d'acompanyament i el desenvolupament de polítiques públiques per a l'abordatge de les violències de gènere des de la perspectiva interseccional i de les justícies restauratives. Mentre la pantalla opera com a reflex davant lis presentis d'un grup de civils instigat a establir una condemna, conversarem amb Laura sobre les nocions de conflicte i abús, les polítiques de cancel·lació, els processos de de victimització, les lògiques policials de càstig i les seves reflexions entorn de la violència i les possibilitats de reparació.
+info
12 de desembre, 19:00h
Una ona majestuosa que arrasa amb el meu apartament el meu smartwatch i les meves microsessions de mindfulness
Projecció d'1 ola Majestic en mi balconee de tacoderaya, obra que especula entorn de la resistència de les formes d'oci tardocapitalista en el context dels desastres climàtics. Els paisatges de la bombolla immobiliària del Mediterrani, en barrejar-se amb la sorra i l'aigua que desdibuixa el seu urbanisme, serveixen com a escenari des del qual reflexionar sobre les deficiències que els processos de subjetivació neoliberal contemporanis manifesten quan sorgeixen situacions crítiques al nivell de la col·lectivitat. En el vídeo, la ‘oralitat’ es descomposa en un ús digital i fragmentari d'allò parlat, construint sensació però mai missatge. El vídeo s'acompanya de la intervenció de la Marta Echaves (investigadora i programadora cultural), que hi vincularà qüestions sobre la medicalització de la vida, el consum de substàncies estimulants i les innovacions del mercat en l'oferta per a obtenir el benestar, així com la necessitat de recuperar una noció de la paraula vida que escapa de les estratègies capitalistes de cooptació de la felicitat més mundana i emancipada.
+info
---
(1) Concepte proposat per Beatriz Regueira per a referir-se a l'estat subjectiu paradoxal que alberga la nostra dimensió corporal-afectiva en una relació de co-emergència constitutiva amb la nostra dimensió de subjecte. «És una invitació a desplaçar les nostres consciències del jo sobirà omniscient, identitari i propietari; al jo-món, plàstic, impermanent, comú i involucrat en una ecologia política diversa i mutant».
(2) Blanca pensa: per a construir una cultura del consentiment és imprescindible entrenar-nos a parar esment. Si estiguéssim acostumades a percebre el detall, especialment els gestos (que són el que té a veure amb una comunicació més corporal i immediata), no necessitaríem fer preguntes per a tenir sexe consentit perquè el cos que tenim davant ja ens estaria comunicant amb la mirada, amb la respiració, amb les mans, amb la postura, si vol o no estar en aquesta situació. Que necessitem preguntar-li a algú si vol o no follar amb nosaltris, al final, és fruit d'una cultura de la violació que no parla el llenguatge del subtil.
(3) Ho planteja, per exemple, en la conversa «El colapso de la atención en el infocapitalismo» amb Amador Fernández-Savater publicada en El eclipse de la atención. Recuperar la presencia, rehabilitar los cuidados, desafiar el dominio de lo automático, per Amador Fernández-Savater i Oier Etxeberria com a editors (2023, Ned Ediciones).
(4) Pots llegir sobre això en «El vídeo, respuesta social y política de la contraCultura», en Vídeo: primera etapa de Laura Baigorri (2007, Brumaria).
A la imatge principal, un frame de 1 ola Majestic en mi balconee, de tacoderaya.
