EL CEL LES ESTRELLES

Feb. 8, 2024

Exposició al Centre Cívic Guinardó
Del 8 de febrer al 6 d'abril de 2024

Programa Temporals
 


el cel les estrelles proposa un diàleg entre obres que miren cap amunt: The Sasha de María Molina Peiró, Mohave Cruising de Lluís Escartín, Ancho de Jara Rocha i Forgotten landscapes de Helga Juárez. No hi ha recorregut predeterminat: les peces es presenten en un espai on mirar l'univers des de l'espai exterior i la tecnologia, mirar l'univers des de la terra i cos. La proposta pot cridar a una curiositat sobre la llunyania o el firmament, sobre la insignificància del jo, sobre la mort i el desig de transcendir-la, sobre el temps que ens desborda; sobre el desconegut i la constant cerca humana per registrar-ho o comprendre-ho; sobre la contemplació, la revelació o el misteri; sobre la tendència humana de dominar l'imponent. A partir de l'experiència d'acostar-se a cada obra, es proposa un intent de veure més enllà. «¿No te conducen a sitios en los que no has estado antes?» –diu Dick en Mohave cruising.

En el cel les estrelles la circumstància de no saber, de donis-conèixer, interessa especialment perquè desborda de misteri; i dubtant sobre el més enllà i reconeixent el misteriós, a vegades apareix de cara una qüestió difícil d'abordar: l'espiritual. En la persecució per atrapar el que hi ha més enllà, d'evidenciar la presència o absència del que sembla propi d'un pla espiritual, Mohave cruising, The Sasha, Ancho i Forgotten landscapes se serveixen de diferents tècniques com a mitjà per a intentar representar simbòlicament el que no pot portar-se material o experièncialment a un espaitemps controlats –en aquest cas, aquestes dues sales d'exposició. En la persecució per abordar el que hi ha més enllà, creen un pont a

De la imatge dels protagonistes en els dos vídeos apunten diferents cares del «somni americà», promesa desertada o reeixida implícita d'un context estatunidenc compartit per totes dues obres. Sense ser mesura de món, les lògiques imperialistes d'aquest somni han escampat uns certs modes globalitzats d'aspiració a una transcendència del jo del subjecte contemporani. Les ficcions tecnocientífiques ocupen un lloc central en Ancho, zines dedicats a atendre com el cel ha estat reinventat. S'ha dimensionat, s'ha resignificat, manufacturat, fins a ocasionar una lluita per ell. A la disposició de totes les visitants de el cel les estrelles, la publicació disposa informacions i preguntes que poden interpel·lar sobre la governança del que pensàvem quedava massa per damunt per a suposar també una propietat, un producte de consum o una entitat digna de cura.

No obstant això, no és necessari el domini d'una tècnica, un llenguatge, l'abast d'una posició, el gaudi en la contemplació d'aquests vídeos o un nivell específic d'alfabetització per a apreciar el bell i el terrible del món, per a al·lucinar espiritualment en la percepció d'un més enllà, per a obrir un canal d'indagació del misteriós o desconegut. El viatge a través d'imatge i so que proposa Helga Juárez en Forgotten landscapes dona compte d'això. el cielo las estrellas és un assaig cap a la contemplació d'una realitat immensa i misteriosa que es fa accessible tan sols mirant cap amunt, des del camp o el carrer.

Ara, fora.
Unes peces t'agafen de la mà i et diuen
«mira el cel les estrelles».

Peces en l'exposició

The Sasha
María Molina Peiró, 2019
Vídeo (20 mins)

En 1972 l'astronauta Charles Duke va aterrar en la lluna en l'Apol·lo 16. Ell va ser l'encarregat de prendre fotos de la superfície lunar amb una càmera d'alta resolució. Una etapa històrica de corrupció de les expectatives, certeses i valors de la societat moderna occidental convivia llavors amb la sensació d'infinit poder tècnic pròpia de la carrera per l'exploració de l'espai. En aquest moment, des de la lluna, l'astronauta era completament conscient de la història que estava fent. A través de materials d'arxius astronòmics i de captures en Google Moon, The Sasha recompon un viatge i els seus arxius, qüestionant la veracitat de la documentació fotogràfica mentre investiga la perspectiva humana en la Terra i la nostra lluita constant amb les limitacions temporals i espacials. Des de l'exploració de l'espai al ciberespai, des d'una lluna analògica en 1972 a una lluna virtual avui, María Molina apel·la a la por a l'oblit de l'era digital. El treball reflexiona sobre la memòria fent canvis d'escala que impliquen dimensions digitals, històriques, individuals, col·lectives, naturals, còsmiques.



Mohave cruising
Lluís Escartín, 2000
Vídeo (13 mins)

Després de ser rescatat d'un tornado enmig del desert per una parella desconeguda, Escartín comença a gravar des del seient posterior del cotxe. Condueix una dona i el copilot és un rude i inquiet granger d'accent indesxifrable. El progressiu vesprejar va diluint una imatge de per si mateix ja precària mentre parlen de cotxes, d'armes, de whisky… però sobretot parlen –i s'emocionen quan ho fan– del cel i del desert. Amb desconfiança i desdeny cap a l'àmbit artístic, el refinament, les formes de cultura i socialització d'elit, el granger no evita referir-se en diferents ocasions a la cambra i a l'art, fins i tot proposar algunes directrius a l'autor per a intentar capturar la colpidora imatge que ofereix el paisatge. A partir d'aquests plans robats, Mohave cruising compon una road movie on les substàncies i imatges més misterioses són invocades a través de la seva absència i indefinició.



Ancho
Jara Rocha, 2024
Publicació en paper –pots portar-te una còpia si visites l'exposició o trobar-la en línia!

Aquest és un zine de caràcter additiu: el seu contingut anirà creixent al llarg de les iteracions d'aquesta exposició en altres centres cívics de la ciutat. El que trobes aquí aborda preguntes sobre les ficcions tecnocientífiques que participen en la manufactura del cel; sobre la paüra i la ràbia imposats davant la transformació massiva del cel immediat mitjançant l'establiment d'una espessa xarxa de satèl·lits d'òrbita baixa; i sobre quina possible exercització pugui tenir lloc, davant el rampant tecnosolucionisme, per a la retirada de carboni de l'atmosfera. L'impuls principal d'aquesta publicació és el *eixamplament* de la imaginació resistent a les tecnociències autoritàries que "inventen" un cel i no uns altres, per a així intentar dotar-nos d'una justícia regenerativa des de la qual puguem reclamar tecnociències anticolonials, queer, transfeministes, no binàries i antifeixistes.

Aquesta publicació ha estat dissenyada mitjançant la metodologia web-to-print –en concret amb Octomode, que és un espai d'edició col·lectiva per a fer PDFs usant Etherpad, Paged.js i Flask– i s'ha desenvolupat a cura de Simon Browne i Vinciane Dahéron en el marc de treball de OSP (Open Source Publishing).



Forgotten landscapes
Helga Juárez, 2024
Animació i il·lustracions impreses en paper

En la persecució per atrapar el que hi ha més enllà, Helga Juárez ha desenvolupat l'animació Forgotten landscapes partint d'elements de la naturalesa –cels, mars, muntanyes…– per a generar visualitzacions menys figuratives. La nit de la inauguració d'aquesta exposició (9 de febrer 2024), a l'auditori del CC Guinardó, l'animació es mostrarà per primera vegada mentre hwaas, el seu projecte de música, aporta una dimensió sonora amb sons eteris.

A la sala d'exposició, les il·lustracions de Helga Juárez funcionen com una petjada, com una pedra que et trobes en el camí a un preciós lloc del bosc al qual només pots anar de tant en tant. T'emportes aquesta pedra a la teva habitació i, d'alguna manera, hi ha una invocació a aquest lloc del bosc en la pedra que tens en la teva mesita de nit. Forgotten Landscapes és el viatge en una nit de febrer, les il·lustracions són la pedra que trobes en el viatge i que et recorden, quan les mires, que pots mirar el cel les estrelles i que alguns dies pots veure i escoltar el que fa Helga.


Agraïments a Èlia Bagó i Sara Torres per ajudar-nos a posar llum en la foscor i a Marc Ribera per acompanyar com a tècnic en la inauguració <3
 

Activitats complementàries

→ Inauguració + activació de Forgotten landscapes per Helga Juárez
8 de febrer a les 19:00h
+ info

→ Les estrelles sobre el Guinardó. Passeig guiat pel barri per a observar el cel
13 de març de 18:45h a 19:45h
Dinamitzada per Jaume Mas, coordinador del Planetari Municipal de Barcelona, i HAMACA.
+ info

→ Mites del cel. Contacontes a partir del llibre Mitos en el cielo de Tanuca Palomar
17 de febrer a les 12:00h
Dinamitzada per Linsabel Noguera, mediadora de l’editorial Ekaré. Amb la col·laboració de Jaume Mas, coordinador del Planetari Municipal de Barcelona.
+ info


---
Exposició comissariada per HAMACA

Temporals és un programa itinerant de projectes d'art contemporani en els barris de Barcelona. El seu objectiu és crear accions i experiències artístiques que interpel·lin i dialoguin amb la ciutadania. Així, els projectes es converteixen en processos de creació que adopten formes diverses segons el territori on se situen.