Es podria algun dia conèixer tot el que existeix? Hi ha coses que et fan sentir petita, temporal, fútil o humil? Per a ser feliç s'ha de viure sense mirar als costats? Quan s'acaba tot?

Alguns vídeos funcionen com a dits que assenyalen cap al més enllà: són una cosa amb una forma delimitada, es mou, es pot mirar durant una estona, però provoquen una mirada cap a una altra cosa més. El més enllà pot ser un altre temps del passat, del futur, d'una altra dimensió, fins i tot d'una temporalitat imaginària, especulativa. També podem entendre-ho com el lloc al qual van els qui ja van morir, al qual anirem –o del qual venim!–, amb el qual intentem trobar, a vegades, formes de contacte. El més enllà pot ser, també, el desconegut –a vegades va ser el que desconeixien només alguns, i superbament van crear el relat universalista que estaven «descobrint». Més enllà poden ser altres modes d'estar en el món que resisteixen a la insensatesa i crueltat amb la qual el capital ordena el planeta.

el cielo las estrellas és una exposició que proposa el senzill gest de mirar el cel per a fer una cridada a l'atenció, a la pausa, per a fer-nos preguntes sobre què és el transcendent i quina relació tenim amb això. Per a acompanyar la mostra, proposem una tarda de projecció de vídeos que dialoguen amb algunes de les qüestions a les quals l'exposició apel·la.

Programa (67 mins)

→ A dónde irá veloz (Patricia Esquivias, 2017)
Història d'un cactus que es va donar a l'Exposició Universal de Sevilla de 1992 i que encara està en la Cartuja, ofegat pel ciment. Amb el lema «La era de los descubrimientos» la Expo'92 es va encarregar de glorificar, sense cap mena de revisió històrica, els 500 anys de la invasió d'Amèrica.

→ Memoria Luz (Martin Mur, 2019)
Peça analògica que experimenta amb la idea del pas del temps històric simbolitzant tres moments d'emancipació en les tecnologies del desenvolupament humà: unes pintures rupestres, un estudi d'aerodinàmica i l'Era digital.

→ Half Wet (Carlos Irijalba, 2021)
En un futur distòpic de la costa d'Oaxaca, a causa de l'escalfament global, els oceans s'han acidificat, el turisme marítim ha desaparegut durant generacions i només es parla la llengua indígena. Wuicho repeteix el ritual del seu pare i del seu avi de mantenir les piscines immaculades mentre es qüestiona les seves accions i les dels seus predecessors.

→ The Barry's Van Tour (Jorge Satorre, 2007)
Després d'una revisió de la història local, Satorre va involucrar als habitants de Sherkin en una sort d'homenatge pòstum dedicat a Barry, un jove pescador que havia mort l'any 2002, a través de la reparació de la seva vella camioneta.

→ Texas Sunrise (Lluís Escartín, 2002)
Inspirant-se en la devota actitud indígena cap a la terra i el seu maneig respectuós dels recursos naturals, Johnson Frisco denuncia la cobdícia, la propietat, els diners i el poregós conformisme d'un poble americà que no posseeix més que la il·lusió de llibertat.

→ Caballito (Claudia Claremi, 2023)
Retrat del gos de l'autora en el seu últim dia de vida.

La sessió serà presentada per Belén Soto, responsable de programes públics d'Hamaca (comissàries de l'exposició), i comptarà amb la presència de Jorge Satorre, autor d'una de les peces que seran projectades.

Pots consultar info de les autores prement els seus noms: Patricia Esquivias, Martín Mur, Carlos Irijalba, Jorge Sarorre, Lluís Escartín, Claudia Claremi.

Lloc: CCEMx. Pasaje cultural Guatemala 18 - Donceles 97, Colonia Centro, Alcaldía Cuauhtémoc, 06010 CDMX, México.
Data i horari: 21 de febrer a les 19:00h
Accés gratuït fins a completar aforament.