Punt de partida

Partim d'unes instal·lacions com les de l'escola, amb aules, auditoris, tallers, passadissos, patis, etc. Uns espais que ja estan dissenyats i que condicionen l'ús d'unes persones que no han pres part en la seva ideació. Alumnes sobretot —però també professores i mares— fan usdefruit de l'espai d'alguna manera diferent al pensat. És fins i tot probable que acabin modificant la definició i la pràctica d'aquests.

L'escola és una però estem envoltades d'altres institucions amb els seus protocols: espais de govern, universitats, museus i, perquè no, la família o el carrer. Per a elles l'adolescent és un cos inadequat, i encarna tot allò que no encaixa, liminal.

El dia a dia pot estar inundat de duresa i fastig, i els rituals de l'antiguitat, per a escapar de l'espaitemps, només queden reemplaçats per netflix o tiktok, prohibits dins de les aules.

Proposta

Conquistar, apropiar, intervenir una institució com l'escola. Instal·lar una vibració a l'escola. Pot ser des d'un tascó en una esquerda, una cançó que s'entoni a l'hora del pati, una campana que soni cada lluna plena, o un ritual que se celebri en una periodicitat incontrolable.

Allò que deixem en l'espai ha de poder-se invocar i ha de poder aparèixer a plaer quan se'n digui: que ens permeti escapar-nos a aquest altre món. Un rumor que es desperta per a redefinir els límits físics, simbòlics o fins i tot energètics de la institució. Per a això podem tractar de captar presències prèvies, fer de mèdiums del que hi ha o va haver-hi per a redibuixar un nou espai fluid. Fer parlar a l'espai. Call and response.

Es planteja una experiència en la qual, a través de les nostres veus, cossos i les seves litúrgies i tecnologies, instal·larem una vibració en el centre per al futur. Deixar alguna cosa per a altres grups, que puguin gaudir-lo.

Possibles resultats concrets

Pot tractar-se d'idees d'evocació, de reivindicació o simplement de gaudi:

• Fer una performance on s'involucra a altres grups
• Idea de rúa, carnestoltes
• Festa inicio o final de curs. O sense cap temporalitat marcada.
• Ocupar un espai del centre i convertir-lo en propi, en un club. Decorar-lo i habilitar-lo per als seus fins.
• Que decideixin el calendari i quines coses fer encara que no hi hagi vinculació entre elles com: posar música en classe, fer-se les ungles, sortir a la platja o a un parc d'atraccions, etc.
• Intervenir en els micròfons-altaveus del centre, amb música o algun missatge. Moment de desconnexió
• Instal·lar un element en lloc ocult de l'arquitectura. Alguna cosa que faci soroll.
• Realitzar una queixa, una manifestació, una presentació de temes, uns debats (pancartes, murals, l'acció col·lectiva, la veu viatjant).
• Tractar de dirigir aquesta última opció a un vessant més poètic
• Construir en element o símbol que representi al grup
• Definir-se com a grup, fer la ficció de ser un col·lectiu concret
• Etcètera

Metodologia

L'experiència vindrà motivada gairebé exclusivament per la pregunta: Podem instal·lar una vibració permanent a l'escola? Podria haver-hi sempre una ferida oberta? M'agradaria forçar al màxim el desconcert i anar elaborant una certa lògica a partir dels seus interessos i capacitats. Fer tabula rasa i construir les eines per a interpretar l'entorn —com fan els mites.

Encara que es pretén donar el timó a l'alumnat i navegarem per unes aigües que seran triades i negociades, preexisteix un repertori de pràctiques, exercicis, que poden ajudar a catalitzar algunes decisions. Elles han de guiar, proposar i aconseguir. Investigarem l'espai des del cos utilitzant tots els seus sentits, percebent les qualitats, qualitats i històries del lloc. Tibarem les nocions de confiança entre les unes i les altres. Aparcarem eventualment tot rastre de la parla, d'allò cognitiu o intel·lectual. Fer i posposar el pensament. El coneixement s'elaborarà des dels pèls, els colzes, el revers dels genolls, els ossos, la sang… Farem soroll amb elements que tinguem a mà, usarem la veu, cantarem. Sortirem també de l'aula per a prendre distància, veure les coses des de fora. Per a cada activitat es requereix una preparació, un escalfament, igual que en realitzar qualsevol esport.

Els escalfaments són part essencial, de fet, encara que els vulgui separar, cada exercici pot ser entès com un escalfament en si mateix per a alguna cosa que succeirà després en la vida. Es tracta d'una preparació, un entreno dels sentits i les seves capacitats per a allò que succeirà. És necessari que en cada sessió es desconnecti de l'anterior i per a això cal una transició, un deixar enrere. Pot fer-se mitjançant una activitat que simplement distracció, per a treure al grup fora de lloc, desconcertar abans d'acordar l'activitat principal.

Existeix tota una part de la posada en escena relacional que no es pot transmetre: el com escoltar el grup, com atendre les seves idees, com donar espai perquè l'activitat sorgeixi d'elles mateixes amb tan sols prémer unes certes tecles, com tenir paciència perquè les coses succeeixin i acompanyar-les quan això passi. En aquest sentit, l'ambient que es genera és extremadament important, hem d'intentar aconseguir transmetre que aquestes hores compartides no s'entenguin com a hores lectives o de classe, sinó com un espai d'autogestió i llibertats consensuades, i un temps d'experimentació.

EXERCICIS PER A DINS-FORA DE L'AULA

Els exercicis que descric a continuació funcionen més aviat com un arxiu de recursos que com un llistat lògic d'exercicis a realitzar ordenadament. Aquestes pràctiques venen també de la meva pròpia experiència amb grups d'edats majoritàriament compreses entre els 12 i 22 anys, així com en l'acompanyament a artistes en el seu procés o en la meva pròpia pràctica artística. Moltes d'elles són també préstecs o mutació de laboratoris i residències als quals he assistit.

Escalfament

• Despistar. Qualsevol activitat que provoqui oblidar d'on venen i activar cos i ment.
• Vibrar el món (Idoia Zabaleta). Es tracta d'un escalfament complet de cos i veu que consisteix a rebotar de manera lleugera flexionant els genolls. Requereix una certa tècnica per a no fer-se mal en els bessons. Millor fer-ho amb música.
• Txikung —consultar qualsevol vídeo de youtube.
• Traspassar els llindars a càmera lenta. Es tracta de recórrer aproximadament dos metres en un temps de deu minuts traspassant al seu torn arcs, portes o qualsevol obertura que connecta espais.
• Massatge d'orelles o ulls (Angela Millano). En parelles, tombades durant 5 minuts mínim cada orella. Primer una persona rep i l'altra realitza i després s'intercanvien els rols.
• Escalfament d'escolta. Es tracta simplement d'afegir pressió a les oïdes amb els dits. Tapar-se les orelles i jugar alternant.
• Escalfament de veu —consultar qualsevol vídeo de youtube
• Mantra: assignar una paraula a cada persona i que aquesta serveixi com a acompanyament a cada moment que es precisi. Provoca la concentració i consciència en la respiració.

Exercicis espacials

• Recórrer totes les estades del centre. Incloure passadissos tècnics, sales de màquines, cuina, magatzems… Conèixer de primera mà els espais de l'escola: es tracta del lloc en el qual estan més hores, que hi hagi espais secrets o prohibits el converteix en un lloc aliè. Recórrer també des de l'exterior el perímetre de l'escola. Es tracta d'una activitat física, per tant es pot fer per parts i en diferents moments.
• Passejar pel centre escoltant continguts sonors diversos. Pot ser des d'una cançó, a una xerrada, poesia, soroll, etc. Un possible exemple podria ser Petit Vals Vienès en les seves versions musicades del poema de Lorca.
• Descobrir l'espai en parelles o trios amb els ulls tapats. Mitjançant eco-localització —que usen, entre altres, les ratapinyades— emetre sons amb la veu o algun instrument amb l'objectiu d'esbrinar la distància del cos i les parets o obstacles arquitectònics.
• Altres tècniques de cerca i recerca per l'espai mitjançant tecnologies de vibració com poden ser el pal saurí o el pèndol.
• Sessió de relaxació grupal. Estirades en el sòl es practica un relat. Es proposa un viatge imaginari per l'espai, entrant i sortint de les estades en un mitjà fluid. No es camina, se sura; i existeix la capacitat de travessar parets. La pell de l'espai s'equipés a la pell del propi cos. Aspirar al cos astral, fluid vital, tràngol, no pensar, sentir capturar...
• Tacar la Roof piece de Trisha Brown. Consisteix a repartir el grup per l'espai de l'escola (incloent patis, exteriors, etc.) intentant arribar a tots els racons. Cada persona serà vista i sentida per una sola persona i cada persona haurà de veure i sentir una sola persona. D'aquesta manera es realitza una cadena on el moviment i el so es va passant de l'una a l'altra com una ona i assumint canvis propis en cada cos en traspassar-lo.
• Prendre distància. Es tracta de fer una sèrie de “excursions” a llocs amb l'objectiu de pensar en el centre des de fora del centre. Les possibles sortides haurien de ser llocs fortament connotats o amb unes característiques on l'experiència física sigui determinant: túnels, dipòsits d'aigua, clavegueram, cambres obscures, refugis antiaeris, cel·les, presons, discoteques, habitacions d'hotel, etc.
• Narrar recorreguts (individuals, parelles o trios) mitjançant el registre de notes de veu per l'interior o exterior del centre. Una ajuda és filtrar la mirada prenent com a focus alguna particularitat: un color, un material, una forma determinada, etc.

Exercicis de veu i so

• Una sessió, almenys, on no s'utilitza el llenguatge verbal (oral/escrit) mentre explorem l'espai i experimentem amb els seus elements, buscant el seu so: s'estableix la comunicació d'aquesta manera. Es transita l'espai de manera individual però ens anem trobant amb companyes, podent interaccionar amb elles.
• L'exercici anterior es pot complementar amb la idea de call and response: quan una emet un so a la resta, aquestes poden retornar-li un altre o repetir-lo generant una síncope.
• La idea de mínim gest màxim soroll pot ser també un bon acompanyament a l'hora d'exercitar com fer sonar elements físics de l'espai fregant, colpejant, desplaçant, amb el sòl, parets, entre si...
• Exercici de cant en cercle. Es tracta, simplement, d'emetre una nota amb la veu i mantenir-la durant un període de temps, per exemple 5 minuts. L'única cosa important aquí és que, encara que calgui parar i agafar aire, la nota es pugui sostenir en el centre entre totes. És interessant, quan això funcioni, entrar al centre del cercle i distingir com es forma aquest so coral.
• El karaoke o lips singing o doblegar una cançó amb lletra inventada mai falla. Pot servir per a iniciar o tancar sessions.

Exercicis ritual

• Sí a tot, sempre sí. Es tracta d'un exercici en el qual posar en relació les agendes personals i setmanals de cadascuna, posar-les en comú i juntes en un reticle. Apareixeran aquí idees com l'obligatori, el temps lliure, rutines personals, aspectes prescindibles i altres que no, coincidències. Es descobriran els petits rituals que es troben en el quotidià. Tornar a entrar en classe pot ser això.
• Es pot repetir en ordre d'arribada el trajecte de cada persona abans d'entrar a l'aula. D'aquesta manera, el grup acompanyarà o es deixarà guiar per cadascuna de les persones allunyant-se alguns carrers del centre.
• Investigar en el repertori popular sobre festes, balls, cants, disfresses i cerimònies.
• Elaborar mitjançant teixits, cartons o altres materials disfresses o cobertes per a ser portats per més d'una persona i que pugui desplaçar-se en l'espai amb això a coll. Una possible referència seria Martha Araujo, artista brasilera.
• La segona part de l'anterior seria fer una desfilada, un ballroom, una rúa, un cercaviles, anar d'un lloc a un altre.
• Introduir el concepte de CTR (Composició temps real) entès gairebé com un joc sense regles en el qual cada participant proposa alguna cosa a partir d'una primera acció simple. Es tracta de construir lleument una lògica en la qual, en acumular dues o tres accions, aquesta mateixa es converteix en una norma i les següents accions faran que aquesta norma es matisi i muti.

Exercicis d'intimitat

• Plantejar tres preguntes i escriure tres respostes en un paper. Fer un mosaic amb tot per similitud temàtica. Les preguntes serien: Quines coses et preocupen? / Quines coses et preocupen com a grup (d'amigues, familiar, comunitat, sistema, societat, naturalesa, cosmos)? / Quines coses vols fer i no pots perquè hi ha algun tipus de limitació estructural o personal? Estirades en cercle, amb els caps cap al centre i després d'haver triat una de les frases del mosaic anterior, les anem dient en veu alta, recitades cantades i, a mesura que això avanç, anem copiant, secundant, reaccionant al que està succeint.
• Pernoctar, dormir una nit en el centre.
• Seguir amb el Sí a tot, sempre sí. Triar algunes de les accions de forma negociada i trobar un moment en aquest horari per a fer-la d'una manera o una altra. Totes alhora, en grups, no importa, l'important és fer-ho. Per exemple, si algú té el propòsit de pintar una habitació de casa podem anar totes ajudar-la, si toca tallar-se el pèl es munta una sessió de perruqueria, si vàries volen fer ioga… perquè el propi.
• Intimar, parlar de mi, ansietats, pors, rebutjos, moltes coses al cap, com fer focus, estratègia obliqua, com evadir-se, fer una altra cosa, coses que ens agraden (dibuixar, llegir, nedar, surf, coses amb les mans, teixir, pintar-se la ungles,…), aspiracions vitals…

GLOSSARI

Aquest apartat pretén complementar d'una manera lliure la metodologia abans descrita.

ESCALFAMENT: Una preparació, un massatge, un entrenament, un despertar sentits o filtrar una percepció i discriminar la resta. Qualsevol activitat que serveix per a parar, deixar enrere el soroll i empeny a un nou moviment.

REPETICIÓ / RUTINA: Triar una activitat, col·locar-la en un horari i repetir-la, com si d'exercitar un múscul es tractés. Un cert protocol d'actuació. Que el cos de treball no hagi d'estar examinant-se diàriament, i que es realitzi per “obligació” de manera semi-automàtica.

ESCOLTA / LECTURA: Els exercicis i escalfaments proposen un estat d'atenció entre cossos vius, inerts, vibrants tots. No es pot emetre sense abans reconèixer el context en el qual es vol imprimir una veu. Triar l'espaitemps.

ESCRIPTURA / REGISTRE / PUBLICACIÓ: Tot plantejament corporal vindrà condicionat per un exercici d'escriptura. No ha de ser exclusivament amb la paraula. Pot ser previ, simultani o posterior. L'ús de les eines com a mitjà, per a casar-se en els llocs intermedis.

COS FÍSIC / DISTÀNCIA: La proximitat es basa en la distància entre els cossos. La veu ajuda també a mesurar aquestes distàncies buscant límits, ressons i reverberacions. El moviment, la gestualitat o simplement entendre que produeix un cos i en uns altres, és punt d'anàlisi. La paraula separa els cossos.

COS ASTRAL: Desdoblament, la proximitat es basa en la distància entre els cossos. La veu ajuda també a mesurar aquestes distàncies buscant límits, ressons i reverberacions. El moviment, la gestualitat o simplement entendre què produeix un cos i en uns altres, és punt d'anàlisi.

TRADICIÓ, IDIOSINCRÀSIA I FOLKLORE: En cada cultura existeixen residus, gestos resilients al pas del temps i que ens connecten amb allò ancestral. Així com buscar en els costumaris, cants tradicionals de les costes com a Eivissa (ucs i cants redoblats), xiulo gomer, l'havanera, el yodel i els cants harmònics.

VIDEOGRAFIA

A continuació un breu llistat provisional de vídeos d'HAMACA que poden servir com a exemple als diferents elements que s'han descrit amb anterioritat.

→ Eberswalde, de Ion Arregui

→ Salir del aula. Un dia sin profes, de Luz Broto Lema

→ Más allá del espectador. "Un Slam y 3 Bailes Para Alberto", de José Begega

→ La humana perfecta, de La Rara Troupe, Belén Sola i Chus Domínguez (LAAV_ Laboratorio de Antropologia Audiovisual)

→ Red River / Rio Tinto, de Nadia Barkate i Marion Cruza Le Bihan

→ Canedo, de Usue Arrieta i Vicente Vázquez

→ Autorretrato como fuente, de Xeito Fole

→ Amor siempre, de Maider Fernández Iriarte

→ Cardón Cardinal, de Patricia Esquivias

→ FESTIVAL CLUB. Donde nada ocurre, de Irene De Andrés

→ La Veda, de Paco Chanivet

→ Shelter, de Lúa Coderch

→ Oxygen is Flowing, de Álvaro Chior

→ The Breathing Lesson, de Dora García

→ 1ª Olimpiada Doméstica, de Campanilla

→ El nadador, de Fermín Jiménez Landa

→ 366 sillas, de Maider López

→ CAMILO... la vida como performance, de Isaías Griñolo Padilla i Antonio Orihuela

→ Ejercicios para cruzar fronteras, de Los Torreznos

Col·laboren: