Reunit el jurat format per Daniel Gasol, Zaida Trallero i Sergi Álvarez Riosalido, han resultat escollits a la convocatòria d'ampliació de l'arxiu 24 vídeos d'un total de 354 presentats. Els treballs seleccionats seran catalogats, difosos i distribuïts a nivell estatal i internacional per Hamaca de manera no exclusiva, podent formar part de programes de projecció, recerca o formació.

• Jolonque, de Abel Jaramillo
• NISTRA BATUKO EXPLORATION, de Adrián Canoura Sánchez
• Dígitos y Santuario de Alba Matilla
• El miracle del Sol (Medjugorje), de Albert Gironès
• Descartes, de Alejandro Alvarado Jódar y Concha Barquero Artés
• Halito, de Alfonso Borragan
• Amarillo atlántico, de Carla Fernández Andrade
• querida A, de Elena Molina
• Ecotone, Liquid ground y Vestiges (an archipelago) de Enar de Dios Rodríguez
• El viatge frustrat, de Enric Farrés Duran
• La figa, l’espina, l’escut y La plaga, el provecho, de Eulàlia Rovira y Adrian Schindler
• Rapa das Bestas, de Jaione Camborda Coll
• El taxista ful, de Jo Sol
• THE SOFTBOY, de Laura Tabarés
• El striptease de mi abuela, de Maria Llopis Navarro
• Ningún Deus, de Marian Opazo
• Cuerpo glaciar, de Natalia Castañeda Arbeláez
• La revolucion es invencible yVenceremos, de Taxio Ardanaz Ruiz
• Protectio, de Raul Vicente Giralt 

Abans de res, el jurat celebra l'èxit de participació con treballs de tan alt nivell. Durant un procés de visionat de més de tres-cents treballs, que han propiciat negociacions on s'ha considerat no sols la qualitat del visionat des d'una perspectiva tècnica, sinó també la trajectòria del/la artista així com el recorregut dels treballs seleccionats dins de programes en Hamaca i rellevància del contingut, ha observat una seriós de trets a posar en valor. En primer lloc, celebrar la democratització i ús de la pràctica d'assaig audiovisual des del camp de l'art, quan únicament, fa uns anys, era considerat com una praxi pròpia del mitjà audiovisual. Així pues, el jurat ha observat que l'assaig audiovisual no sols s'utilitzat per a mostrar visualment el contingut del text, sinó que s'entrellaça en pràctica i experimentació. També vol destacar com la recuperació d'arxius analògics, en temàtica, forma, contingut i pràctica, manté una bona salut, entenent ho formato analògic no sols com una escletxa especialista, sinó com una via d'exploració de la plasticitat de la qual ho àmbit digital sol mancar. L'analògic sembla ser entès com un material a investigar i practicar possibilitat, fet que celebra. Per a finalitzar, s'observa una temàtica recurrent que sembla esdevenir símptoma sobre una preocupació contemporània: el rural com a manera de recuperar la memòria, altres formes de vida, el concepte d'origen, els treballs vinculats a la terra i espai a reconsiderar des d'un escenari industrialitzat i ferotge.